L'han vist al mirador i
ja l'esperaven a l'entrada del poble. Un parell de policies
l'acompanyen carrer avall vers a la caserna, aquests dies plena
d'agents nouvinguts per l'afer de la viceconsolessa. Un conflicte
diplomàtic extremadament greu, que el govern està mirant de
solucionar amb la màxima brevetat possible. Amb la recent arribada
del ministre del petit país, es pensen que en un parell de dies
aixecaran la prohibició de sortir i circular fora del poble, per a
residents i visitants. Es parla que el principal problema és
l'extradició del culpable, l'home no està massa bé del cap, i amb
aquestes circumstàncies, l'alcaldessa no permet que se l'emportin
tan lluny, passant per sobre de les ordres dels alts dignataris de
justícia que l'aconsellen que deixi que el jutgin fora, on sigui,
però fora i ben lluny, i si volen trencar les relacions
diplomàtiques, tant-els hi fot, allò era una anomalia que d'alguna
forma s'hauria d'arreglar, és una llàstima que sigui així, però a
vegades d'una mala maror en surt quelcom de positiu.
El ministre, polítics i
la cort de justícia són allotjats a l'hotel guapo, els hostes els
han repartit pels diferents establiments. Els policies dormen a cases
particulars, l'ajuntament té previst la sala d'actes com a sala de
justícia, però els representants del petit país, no hi són
d'acord, la senyora era tan súbdita seua, com filla del poble.
Després de dinar hauran de prendre una determinació definitiva, les
coses no poden continuar així: tot el poble parat, pres per una
flota d'agents i periodistes, endrapant com a lladres i les
comunicacions tallades, col·lapsat, sense ordre ni concert, amb uns
pocs que es fan l'arròs i la resta fastiguejats, impossibilitats de
desenvolupar els seus treballs habituals, que tot just els permeten
guanyar-se la vida.
A la caserna li han
intentat prendre-li les dades, com de document no en vol ensenyar,
l'han qualificat de muntaner, aviant-lo amb una targeta de pas com
a tal, fent-li constància de les especials mesures que governen la
població. Del Damiano no li han sabut donar raó, el van fitxar com
a ell, després se'n va anar. No és gaire
lluny, d'ençà que va arribar al poble està fent els possibles per
veure al Ramiro, és més: aquesta és l'única raó perquè ell
estigui aquí. El Ramiro és pres a una de cel·les de la
dependència posterior, aïllat sota estricta vigilància. El Damiano
té pendent una entrevista amb l'alcaldessa o amb algun capitost de
l'ajuntament, que li permeti veure'l, al·legant la indefensió del
pres i el seu grau d'amistat. L'advocat de l'ajuntament és de
vacances i no se'l pot localitzar de cap manera. L'alcaldessa no es refia del lletrat del ministeri, que
flac favor fa al pres acceptant tots els requeriments del seu
adversari, que comencen per una immediata extradició i el compliment
íntegre de la condemna al seu país. Parlen de culpabilitat abans
del judici, per molt de la confusa confessió del Ramiro, les
probes acusatòries i els testimonis que certifiquen l'autoria de
l'assassinat. La tossuderia de la senyora viuda malmetrà
irremeiablement el seu futur polític, l'únic que desitja la gent
del poble és que s'acabi tot d'una puta vegada, i si per això s'han
d'endur al Ramiro a l'altra punta del món... que més fot que
l'engarjolin en un lloc o altre, millor allà que diuen que no tenen
pena de mort, aquí encara el pelarien, com ell va fer amb la pobra
senyora viceconsolessa, a sang freda, sense pietat per després
passejar el cadàver per tot el poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada