divendres, 27 de maig del 2011

Plaça Europa - Seu Vella de Lleida. (Quart tram: Porta del Lleó - Porta dels Apòstols)

      Som dins de la ciutadella. Les escales encarades a la torre ens elevaran fins la plaça de la Sardana, aparcament del conjunt monumental. Novament haurem se superar un nivell per accedir al recinte sacre.

      Preferirem entrar per la porta dels Bernats, a l'extrem dret de la muralla, que no pas per la més propera del Revellí de la Mitja Lluna que representa una entrada més depriment, no pel propi revellí, ni pel pont llevadís, sinó per la sensació que reps tot just traspassar el mur; és preferible utilitzar-la per abandonar el monument.
En primer pla la porta del Revellí de la Mitja Lluna, al fons, sota els pals, la porta dels Bernats.
    Però abans farem un tom  previ pel baluard de la Llengua de Serp, que corre apuntant en direcció contraria. Ens permetrà aguaitar sobre una de les actuacions fetes sobre el turó en el darrer segle. Destaca per si sòl l'ascensor de la Plaça S.Joan i els jutjats. Una torre perifèrica que em guardaré de qualificar. Per si no en tinguéssem prou, el més flamant accés de la segona dècada del segle XXI, persisteix amb l'ascensor i una altra torre perifèrica circumdada de formigó.

La Llengua de Serp.
    Retornat de la Llengua de Serp ens fixarem amb les escales que davallen al camí de ronda inferior, un immillorable camí de retorn al punt de sortida o a on convingui. Probablement els plans originals diferiran notablement després de l'excursió.


   La porta dels Bernats ràpidament ens situa sota mateix dels 60m del campanar, els magnífics finestrals del claustre, les filigranes de la porta dels Fillols i finalment la porta de l'Anunciació, recentment restaurada. Tot plegat una gratificant caminada fins el baluard de la Reina.
     
   Continuarem a ran de les troneres, o per sobre d'elles, amb els barris estenent-se davall nostre. 
   Voltarem el temple, de seguida a la dreta surt el darrer accés habilitat a la Seu (ja esmentat), el deixarem. En arribar a la Canonja, prendrem la rampa a la dreta amb les noves  indicacions del Castell de rei o la Suda i moltes vetes de formigó. Ho apartarem, i amb convicció ens dirigirem vers l'actual entrada a la Seu.
    Prèviament, ens aproparem a la Porta dels Apòstols, la gran entrada principal, d'on partien les escales que tocaven al barri alt de la ciutat antiga. Després seguirem al proper baluard (de l'Assumpció), sens dubte de les actuacions contemporànies al turó, aquesta és la més reeixida. Amb senzillesa, gairebé nua, sembla que suaument ens animi a levitar sobre la ciutat.
    
         Ara sí, ens aturarem, ja davant la porta de ferro, de fora estant, gaudirem de l'excels claustre. La seua il·luminació realça la majestuositat. Uns moments després penetrarem a la Seu per l'entrada actual (2.008) de la Canonja. Potser ens decebran els metres que precedeixen a la porta, però no aconseguiran distraure'ns.
La Porta dels Apòstols.