dimarts, 1 de desembre del 2015

Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (17)

Ella ja està encesa, roman un minut en silenci amb la ment en blanc, després s'incorpora i es trau de sota la bata el culotte violeta, es toca, la flama ja ha pres, l'espera és una delícia.
Trempar no ha estat gens difícil, més exposat és comunicar que ja és a punt. Ella triga, finalment la crida pel seu nom. La Manuela entra al saló, ell s'ha tret els pantalons i els mitjons, conserva la samarreta imperi, es protegeix de la primera ullada darrera la taula menjador, ella només s'ha tret les ulleres, conserva la bata, potser un fil més fluixa de la cintura. Camina gairebé sense fregar l'empostissat, decidida a donar el tom a la taula, quan és a la vista el Ventura es desfà de la mena d'estola que el cobrís de cintura avall.
--No està malament. --Comenta sense deixar de mirar-la. --Puc? --Gest afirmatiu del Ventura que no s'havia vist mai en una com aquesta, du la polla ben dreçada amb la sota vena dobla com un polsar.--No, no està gens de malament. --Efectivament la calibra amb la mà. --És formosa. --La recorre suaument amb els dits. Sospira. --Per què no seus? --Seu en una cadira, ella s'obre la bata i lentament s'acobla d'esquena damunt seu, se l'encara, baixa els malucs fins a topar amb les seues cuixes, inicia uns moviments de vaivé amb tota la polla dintre. El Ventura no sap si tocar-la, si agafar-la per la cintura, si llepar-li el coll, es desespera, de moment no fa res, ella és la que va amunt i avall, acompanya els moviments amb uns girs de coll difícil de descriure, ella marca el ritme, no se la sent gaire, no és una dona de grans dispendis sonors, l'home està confús, s'ho passa bé, però no sap ben bé que fer, ella no té cap intenció d'aturar-se, ell acostuma a aguantar bastant amb aquesta postura, a ella tant li fa, prossegueix pujant i baixant ara més lent, ara ràpid fregant el clítoris, coneix el seu cos perfectament.
S'escola, se la sent respirar, ell darrere continua resistint, ella accelera, aconsegueix un orgasme, llavors baixa el ritme, i el reprèn, està molt lubricada, ell comença fer carotes, es mossega els llavis, ella ho torna aconseguir, un tercer cop canvia els moviments pensant amb el seu partenaire, ell la pren d'una espatlla i aixeca el cul de la cadira, l'eleva, ella està encantada, encara que ell no ho sap, passen un parell de minuts, abans no conclou.
Resta una estona amb els ulls tancats observant les pampallugues. Ella es lleva, se'l mira de reüll, somrient es dirigeix al bany, primer s'atansa a la cuina per recollir el culotte. Quan de temps feia que no veia pampallugues després d'un orgasme? Potser algun cop amb l'especialista del poble, però fa molt de temps. La Manuela surt del bany i se'n va directa a la seua cambra, a l'hora que li dedica un ampli somriure.
Vora migdia, la Manuela ix de la seua habitació preparada per sortir al carrer.
--Me'n vaig, haig de solucionar un parell de coses, avui vas a dinar a casa de l'Elisa, estàs convidat, saps on és? És al costat mateix de la casa de la Clara, ens veurem més tard. —Canvia el to per afegir la darrera frase. ---La propera velada ja intimarem una mica més.


Charlotte Gainsbourg - "Just Like A Woman"