dijous, 24 de desembre de 2015

Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (24)


Se'ls ha fet l'hora de reposar, l'han endarrerit, l'han posposat dialogant de tot menys del que succeeix fora. La Manuela acaba de recollir les tasses i la tetera. La cuina endreçada, llesta per l'endemà.
--Afluixaré una mica la calefacció. Què vas passar fred anit Ventura?
--No, ans al contrari, vaig aclucar l'ull i no el vaig obrir fins que em despertà el sol.
--Hauries pogut tancar els finestrons.
--No et preocupis, ja n'estic acostumat, no sóc d'aixecar-me tard.
--Ho diu per mi --Dirigint-se a la Roser.--, que sóc una dormilega.
--No, no, ni tat sols hi haig pensat.
--No hi has pensat? Així malament rai.

El Ventura para el jaç. Les senyores entren i surten del bany. Un cop les dones tancades a l'habitació, hi va ell. Té aquella sensació, la que et revira la pell amb una escalfor endins, sols pensa amb les dones compartint llit... però no sap si n'hi ha un o dos dintre la cambra de la viceconsolessa. Pensa que li costarà dormir, que remugarà interiorment, que es maleirà els ossos si roman quiet matant l'estona, les hores, amb els ulls oberts jagut cap per amunt, intentant desconcertar la seua libido, activada des que ha començat a pelar alls. Es renta ben net, amb la cura pròpia d'un amant.


Veneno - " La muchachita (canción antinacionalista zamorana)"