Se'ls ha fet l'hora
de reposar, l'han endarrerit, l'han posposat dialogant de tot
menys del que succeeix fora. La Manuela acaba de recollir les tasses
i la tetera. La cuina endreçada, llesta per l'endemà.
--Afluixaré una mica la
calefacció. Què vas passar fred anit Ventura?
--No, ans al contrari,
vaig aclucar l'ull i no el vaig obrir fins que em despertà el sol.
--Hauries pogut tancar
els finestrons.
--No et preocupis, ja
n'estic acostumat, no sóc d'aixecar-me tard.
--Ho diu per mi
--Dirigint-se a la Roser.--, que sóc una dormilega.
--No, no, ni tat sols hi
haig pensat.
--No hi has pensat? Així
malament rai.
El Ventura para el jaç.
Les senyores entren i surten del bany. Un cop les dones tancades a
l'habitació, hi va ell. Té aquella sensació, la que et revira la
pell amb una escalfor endins, sols pensa amb les dones compartint
llit... però no sap si n'hi ha un o dos dintre la cambra de la
viceconsolessa. Pensa que li costarà dormir, que remugarà
interiorment, que es maleirà els ossos si roman quiet matant
l'estona, les hores, amb els ulls oberts jagut cap per amunt,
intentant desconcertar la seua libido, activada des que ha començat
a pelar alls. Es renta ben net, amb la cura pròpia d'un amant.
Veneno - " La muchachita (canción antinacionalista zamorana)"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada