El Romero ha tret un
paquet de cigarrets d'importació i han començat a fumar un darrere
l'altre. Cap dels dos és un gran fumador, entre canya, cigarret i
ametlles salades van matant l'estona, isolats del que pugui succeir
al carrer.
Quan per fi s'ha fet
l'hora amb el Ventura fen via fins al viceconsolat, tampoc recorda
exactament del que havien xerrat durant més de dos hores. Va una
mica content, per la cervesa, que el fa pixar cada quart d'hora, i
per l'estada a can Romero, compartint mils de coses, amb un flux
vertiginós: novel·les, cinema, futbol, botes de cuir, còctels,
preferències masturbatòries, la llum a les muntanyes, tipus
favorits de dones... no sé, el Romero és un paio amb el qual es pot
parlar de tot. Content, perquè no trigarà a veure a la Manuela, és
ja fosc i els pesats ja hauran marxat. Fa molt fred al carrer, el cel
és ben ras, es prepara una bona gelada.
L'alcaldessa li obre la
porta del pis del viceconsolat. Es descalça i es posa unes
sabatilles confeccionades pel sabater, li va fenomenal per
asserenar-se uns minuts, i ficar-se a lloc, ha de reprimir
l'excitació, sent a les dones parlant dels fets de la jornada. Ell
ha romàs a l'interior d'una bombolla etílica, es veu que han caigut
hòsties per tot arreu.
La viceconsolessa davant
d'una pantalla oberta, acaba d'informar dels successos al seu
ministeri, que d'ençà que va passar tot allò del judici que no es
va celebrar mai, no li foten punyeter cas. Fins i tot ja no rep
informes sobre l'empresonament del detingut. El darrer que van saber
és que el procés de la seua causa encara no s'havia iniciat. El
petit país té un nombre de jutges limitat, i donada la seua
localització, constantment se li obren nous processos d'urgència.
El cas del pobre Ramiro és tant clar, que no li vindrà d'un retràs
més. A més a més, els informes són del tot favorables, en absolut
es tracta d'un pres problemàtic, i la seua salut des que va
ingressar a la presó ha millorat en tots els aspectes. De seguida va
ser traslladat amb els presos comuns, abandonant l'ala psiquiàtrica.
Aprofitant l'avinentesa,
obre comunicació amb diferents cases de la Vall. De moment tot està
en ordre, els militars no han fet cap moviment, se suposa que
esperaran l'endemà, els hi han fet molt mal, segurament efectuaran
un atac ben aviat. Sempre és igual, són de sang calenta; ara que
semblava que la situació s'havia temperat. Finalment connecta amb
èxit amb can Badià, encetant un diàleg amb la jove de la casa.
Allà dalt, el mas més alt de la Vall, tot és estable, encara és
ple de neu, i comenta que aquesta nit fa pinta de què ho gelarà
tot, la temperatura està enfonsant-se, feia anys que no veia cosa
semblant. Tanca saludant al Ventura i que sobretot no tingui cap
pressa per pujar, que tenen de tot i no els hi falta de res. Ni
l'alcaldessa, ni la viceconsolessa l'han volgut amoïnar amb els
successos del poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada