Recolzada per l'estabilitat.
El Supun llegeix ignorant, les frases que apareixen als rètols
lluminosos de la terminal de bussos, mentre espera que els viatgers
de les primeres files baixin de l’autobús. Comunicar-nos,
comunicar-vos, que no us ho comuniquin. Pensa
lo bo que hagués estat haver contactat amb Rafel i Jesús, almenys
per compartir uns dies a la ciutat, llàstima que estiguessin de
transport per les terres altes. Verifiqueu
l’usuari correcte. Amb els de la Terregada,
ben diferent seria aquest tràngol de comprovacions duaneres.
La sala d’atenció i recepció de viatgers és
subdividida en porcions tancades per transparents panels
d’informació, farcits de convocatòries al·lusives a una munió
d’activitats ciutadanes ben estranyes per ell. Unes
hostesses indiquen a cadascú, quina és la seua porció d’accés.
El Supun li ensenya a una d’elles les seues credencials, la noia se
les mira una estona, després li torna i se’n va pronunciat unes
paraules que no acaba d’entendre. Ell segueix recte per on va, fins
a topar-se amb el primer oficial que el fa recular. Després, canviant
de zona, l’oficial li reté la documentació, ordenant-li que
segueixi la línia groga que du a una habitació tancada per una
porta també groga. L’habitació groga no és més que una estança
amb unes fileres de cadires ordenades davant d’un taulell, on més oficials entrevisten als passatgers de dubtosa
qualificació. Els van cridant pel nom i després són invitats a
traspassar una porta de color verd. Triguen més de mitja hora a
requerir la seua presència al taulell. L’oficial que li toca és
un home jove de cabells foscos que tot revisant-li la documentació,
pregunta al Supun mirant-li als ulls:
--De què treballa vostè a la Serra, senyor Supun?--
--Sóc funcionari de l’ajuntament d’Achón.--
Contesta ell amb seguretat.
Llavors, amablement li torna la documentació,
esmentant-li l’error del districte de residència temporal que
figurava a la seua anuència, a més de la seua confusió a l’hora
de reomplir un imprès que no corresponia al seu motiu de visita a la
ciutat. També li escriu en un paper l’adreça correcta del seu
hotel, que efectivament és al sector "Tras la Colina",
però no al costat del parc Mahalia Jackson, sinó darrere del Parc
Cèlia Cruz.
--Si us plau, esperi un moment, un guia l’acompanyarà
a l’estació de metro i l’indicarà a quina parada haurà de
baixar. Que tingui una feliç estada entre nosaltres, senyor
Supun.—L’oficial agafa una carpeta groga de la pila,
l’obra i pel micròfon reclama la presència d'un nou migrador.
La Costa Brava - "Adoro a las pijas de mi ciudad"
La Costa Brava - "Adoro a las pijas de mi ciudad"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada