Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (1)

            El Ventura ha fet amistat amb les senyores de la casa. Tot just arribat al mas familiar del Damiano, s'han succeït les borrasques, impossibilitant la seua tornada a Escalabornava. Encara que fot un cop de mà a les feines comunitàries, es passa moltes estones mortes entre la cuina i el menjador. A l'exterior les nevades dificulten la mobilitat, el bestiar resta tancat alimentant-se de l'herba tallada a l'estiu, el rebost fa goig, el foc és encès tot el dia. El Damiano roman la major part del temps reclòs a la seua habitació, estudiant els tres llibres que es va baixar d'Escalabornava. Les senyores fan conya en què l'hauran de mantenir tot l'hivern. És que va ser sols arribar i començar a nevar com feia anys que no es veia. Després va ventar, va fer molt de fred, un fred que ho glaçava tot, seguidament van venir un parell de dies tranquils, que van servir per netejar i obrir camins per la neu, esforç inútil, donat que el tercer dia va tornar a nevar, no amb tanta fúria, però sí prolongadament.

Actualment l'anticicló és instal·lat. Als matins la boira anega la vall, després es dilueix reptant pels vessants, però la quantitat de neu acumulada no convida arriscar-se a una excursió fins a Escalabornava. En canvi el Ventura veu la possibilitat i s'ha ofert a baixar al poble per fer algunes compres. Tasca que hauria de fer el Damiano, però des de la seua tornada obligada no està per massa alegries. La mare, tota la família insisteix a què surti, que acompanyi al recader al poble, li aniria bé. L'home és capficat amb els seus estudis, parla poc i quan parla es refereix exclusivament a la seua feina d'Examinador amb tots els seus fracassos, ho ha de solucionar, és la seua prioritat.


          Toti Soler - "Petita festa"