dilluns, 12 d’octubre del 2015

Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (3)


La darrera vegada que el recader d'Escalabornava va ser al poble, la situació era ben diferent, sí que feia més bo, que el poble era ple de gent forastera, el difícil era trobar allotjament i no s'hi cabia pel carrer. Tampoc eren circumstàncies habituals; és que avui el poble sembla desolat. És hivern i és d'hora, els nens aviat hauran d'anar a escola, i la gent ja està llevada, és dia de cada de dia i a més a més dia de mercat. Mentre davalla fins a la plaça de l'església no hi veu ningú. Potser és colgada la collada de la carretera? Serà molt! Ja fa uns dies que no neva i la màquina puja cada dia. La plaça també és buida, l'autocar, com de costum, aparcat de cara a baix a la rampa de sortida. La botiga dels guies no obra fins a les deu, posa a la porta. Els ha vist alguna vegada caminant per la muntanya, passen lluny de les seues rutes, encara que de vegades alguns atrevits s'aventuren un mica més. La gent que busca alçada, remunta els pics més alts de la serralada, a gran distància d'aquí, potser algun cop algú s'ha internat pels seus dominis, una vegada es va trobar una manyopla en un lloc realment estrany, tant per la seua situació com dificultat, però si ha estat així, ell mai no els ha vist.
A la plaça de baix és tot tancat. Ha passat per davant de l'hotel guapo, i sembla tranquil, els seus passos el duen a l'ajuntament. Pel carrer que hi puja hi ha llum a Can Romero. Ell no el coneix, no hi ha estat mai, però és un local que obra cada dia de la setmana. Romero va fer l'agost durant la temporada del gran judici, que després no va ser, però entre que uns i altres s'esclarien el restaurant era ple dia i nit, gairebé va exhaurir les càmeres de gènere. Puja les escales de la terrasseta de can Romero, hi ha llum a l'interior, la porta és oberta. El local és gran, el taulell al fons, la cafetera en marxa, se sent bellugar algú darrere a la cuina. Surt l'amo, saluda. Li demana per l'esmorzar, cap problema, li respon el Romero. Potser un plat calent?, demana el Ventura, com vostè desitgi mestre.


Robert Wyatt - "Littel Red Riding Hood Hit the Road"