Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (26)

Nit tancada i freda de les que deixen empremta. Han sortit del cau, l'objectiu ha de ser l'autobús. Saben que el dipòsit no és del tot ple, però amb el carburant suficient per fotre el cap de la maleïda vall d'una vegada. La guàrdia del turó prou feina tenen per escalfar-se un amb l'altre amb mantes tèrmiques. Tenen la prohibició del foc, amb les estufes personals no n'hi ha suficient. Davant el pronòstic meteorològic, la nit l'han dividida en tres parts de quatre hores, ara hi són els del primer torn i encara els hi resta una hora de penúria. Pensen que si passen sense ser vistos per sota el turó, el camí serà lliure fins a l'autobús. Arriben al pont del torrent, es mouen amb sigil, la remor de l'aigua no els pot camuflar, no és sec, és glaçat! Potser no ha estat fins aquí que han percebut que la gèlida nit els tustes els músculs. La pujada d'adrenalina d'haver superat el control del turó els protegia. Indefensos, tots cinc es miren, els que queden vius, poca cosa a dir, continuar, ningú vol avortar. Continuar, ningú no els deté. Es confonen, quan passen la segona plaça, prenen el carrer que surt a la dreta, el que du a cal Romero, en comptes de trencar de seguida a l'esquerra, passar l'hotel guapo, girar a la dreta on paren dos botigues, i enfilar novament a l'esquerra per aparèixer a la plaça de l'Església, travessar-la i robar l'autobús aparcat rampa avall. Els hi costa molt més, es fiquen tot els nerviosos que el fred els hi permet, per fi troben l'autobús, amarats de suor. Ja tenen gebrats els cabells, el que en sap més força el pany, i fa el pont. L'autobús és vell, però preparat per viatjar amb condicions ben adverses. L'escalfador del gasoil fa la seua feina, triga, triga, molt, massa per algú, que s'encongeix en un seient del fons. Aixeca't mal parit, no et quedis parat, ja falta poc, mou-te cony! L'home fa cas dels crits dels companys, però el seu cap no processa correctament, fa dos passades i torna a seure, es trau la gorra de llana i es desbotona els primers plecs de l'anorac, el que té més a prop s'ho impedeix i li fot un tret a boca de canó que li desfà la carcanada de dalt a baix. Dins del bus ha sonat amb violència, fora s'ha dispersat tant, que no ha pogut penetrar dins les cases de pedra. Ningú el sentirà, tan sols els que pateixen els primers símptomes d'hipotèrmia dalt del turó, però mai ho contaran a ningú.

Per fi el trasto s'engega. Arranca lentament amb por que no es cali. Fot la calefacció, aquí l'espitjarem tots si no. El que ha disparat és tombat sobre uns seients, l'han estabornit amb un cop de culata perquè no doni més ensurts. Al mort l'han retirat al fons, el sostre és ple de sang i bocins de vísceres. La calefacció funciona, el bus marxa, els tres que sobreviuen ho voldrien celebrar, però no els hi surt res de dins. 


 Thelonious Monk - "Don't Blame Me"