dilluns, 4 de juliol de 2011

Plaça Europa - Seu Vella de Lleida. (Cinquè tram: claustre, temple i campanar).

        La nau de la Canonja albergant alguna exposició temporal, ens aniran bé per aguaitar una estona, sempre un previ és bo davant del plat fort de claustre que tot seguit ens aclapararà. Abans de conèixer-lo ja l'intuíem.

      Caminarem en sentit contrari a les agulles del rellotge, ens acostarem a les capelles laterals, a l'anvers de la porta dels Apòstol, fins i tot a la porteta que mena al campanar; per aturar-nos al vessant meridional, il·luminat pel sol del migdia o pels reflexes del capvespre, (XIV-XV).
      La curiosa disposició de la catedral, darrera el claustre ve condicionada per la morfologia del turó. De construcció anterior, consagrada al 1.278, setanta cinc anys després de la col·locació de la primera pedra. Planta de tres naus, creueta i cimbori octogonal; silenci, serenor, pausa. Rotundes pilastres sobre sòcols, revestides de columnes  suporten les naus. Els finestrals, el llanternó i rosetons l'enllumenen singularment. Les capelles, un profund presbiteri, sepulcres i mausoleus, l'ampli transsepte, capitells esculpits, exalcen la transició cister- gòtic.







Algunes pintures encara es conserven.
Porta de Santa Maria l'Antiga. Entrada oberta al temple des d'el claustre.



Transsepte



       En espiral, pujant en espiral. Més dos-cents esglaons, exposat cada quart al sonar de les campanes.



         Cimbori, baluard de la Reina, estació de trens, Montroig, Montsec... els dies clars també el Pirineu.
          La Serra Major del Montsant.
Una tram de l'itinerari: el pont dels tirants i un tros del passeig del Segre
        El Claustre sota la talaia, més enllà la Suda o Castell del Rei. La primera assentament al turó construït durant la dominació musulmana (882).     

          El conjunt és ple de racons, molts més que els evidents o referits, cadascú se sap els seus, no cal seguir les indicacions. Amb les successives remodelacions sembla que quedi cada cop més ordenat, allunyant-se de descobertes juvenils. Ja no és possible davallar els pous del Gel, enreixats per evitar ensurts, però resten encara búnquers rere matolls, terrasses feréstegues entre les defenses, senderons que no pretenen portar en lloc.

          Mira que si d'aquí poques dècades, troben estrafolàries o aberrants o simplement discutibles, les darreres tendències en restauració de combinar l'antic amb el modern (formigó a pèl emmascarant el gres original, ferros de rovellat fictici, postissos, terrasses flotants), i els hi doni per canviar-ho tot de nou. O potser només és l'empremta que cada època deixa sobre el monument.
         Ancient To The Future” són uns treballs de l'Art Ensemble of Chicago, on recuperen, homenatgen... dis-li com millor t'assembli, grans temes de música negra d'autors com:  Hendrix, Kuti, Monk, Redding, Marley, Ellington, Coltrane, refent-los, fent-los seus, i els presentaven amb versions personals, gens de perruqueria. El resultat és extraordinari. No sé pas perquè m'ha vingut això ara, és ben cert que quan comences un viatge, no saps ben ve com estaràs quan tornis a obrir la porta de casa.