divendres, 27 de maig del 2011

Plaça Europa - Seu Vella de Lleida. (Quart tram: Porta del Lleó - Porta dels Apòstols)

      Som dins de la ciutadella. Les escales encarades a la torre ens elevaran fins la plaça de la Sardana, aparcament del conjunt monumental. Novament haurem se superar un nivell per accedir al recinte sacre.

      Preferirem entrar per la porta dels Bernats, a l'extrem dret de la muralla, que no pas per la més propera del Revellí de la Mitja Lluna que representa una entrada més depriment, no pel propi revellí, ni pel pont llevadís, sinó per la sensació que reps tot just traspassar el mur; és preferible utilitzar-la per abandonar el monument.
En primer pla la porta del Revellí de la Mitja Lluna, al fons, sota els pals, la porta dels Bernats.
    Però abans farem un tom  previ pel baluard de la Llengua de Serp, que corre apuntant en direcció contraria. Ens permetrà aguaitar sobre una de les actuacions fetes sobre el turó en el darrer segle. Destaca per si sòl l'ascensor de la Plaça S.Joan i els jutjats. Una torre perifèrica que em guardaré de qualificar. Per si no en tinguéssem prou, el més flamant accés de la segona dècada del segle XXI, persisteix amb l'ascensor i una altra torre perifèrica circumdada de formigó.

La Llengua de Serp.
    Retornat de la Llengua de Serp ens fixarem amb les escales que davallen al camí de ronda inferior, un immillorable camí de retorn al punt de sortida o a on convingui. Probablement els plans originals diferiran notablement després de l'excursió.


   La porta dels Bernats ràpidament ens situa sota mateix dels 60m del campanar, els magnífics finestrals del claustre, les filigranes de la porta dels Fillols i finalment la porta de l'Anunciació, recentment restaurada. Tot plegat una gratificant caminada fins el baluard de la Reina.
     
   Continuarem a ran de les troneres, o per sobre d'elles, amb els barris estenent-se davall nostre. 
   Voltarem el temple, de seguida a la dreta surt el darrer accés habilitat a la Seu (ja esmentat), el deixarem. En arribar a la Canonja, prendrem la rampa a la dreta amb les noves  indicacions del Castell de rei o la Suda i moltes vetes de formigó. Ho apartarem, i amb convicció ens dirigirem vers l'actual entrada a la Seu.
    Prèviament, ens aproparem a la Porta dels Apòstols, la gran entrada principal, d'on partien les escales que tocaven al barri alt de la ciutat antiga. Després seguirem al proper baluard (de l'Assumpció), sens dubte de les actuacions contemporànies al turó, aquesta és la més reeixida. Amb senzillesa, gairebé nua, sembla que suaument ens animi a levitar sobre la ciutat.
    
         Ara sí, ens aturarem, ja davant la porta de ferro, de fora estant, gaudirem de l'excels claustre. La seua il·luminació realça la majestuositat. Uns moments després penetrarem a la Seu per l'entrada actual (2.008) de la Canonja. Potser ens decebran els metres que precedeixen a la porta, però no aconseguiran distraure'ns.
La Porta dels Apòstols.

dijous, 19 de maig del 2011

Represa de les exploracions a la Noguera.


                   Represa de les exploracions a la Noguera
            A mitats dels noranta, uns companys del G.E.Ll. (el Miquel Angel, el Juan, el Mòdol, el David) van iniciar un seguit d'exploracions pel sector sud de la comarca. Primer van ser als cingles del Mont-roig, amb la troballa de les Coves de la Pala Alta i la Sall de Llop, que ens va permetre descobrir antigues explotacions humanes totalment oblidades en aquestes cavitats penjades. Després a serra Carbonera, on van aconseguir el millors resultats, els avencs de l'Estreta, de la Serp i de la Dolina. Van ser aquelles exploracions, acompanyades sempre de laborioses desobstruccions, les que ens van obrir els ulls i van precedir els èxits que ens esperaven anys després en serres ben properes.
El anys corren, el context canvia, però hi ha coses que romanen: les incògnites irresoltes, l'agradable passeig en un primavera avançada, coses que amb el temps pugen de valor i també coses que baixen; les pluges llaurant els camps, allargar les aproximacions per gaudir les olors de la terra humida...
Com a previ i presentació, publicarem un enllaç on s'informa dels resultats de les exploracions del 2.006 fins al 2.009. L'article va aparèixer en el seu dia a espeleobloc per allà al desembre del 2.008. 

   http://espeleobloc.blogspot.com/2008/12/darreres-exploracions-la-noguera.html

      Les troballes a la boca de la Cova Alta.
   
                    El Jaume Fuliola a l'Escaire, la Carme a l'Estreta i el Juan  a la Serp. Morfologia predominant als forats explorats
 
Les prospeccions per les serres de la Noguera, no les podrìem qualificar superficialment com agraïdes. A part de la vegetació baixa que les vesteix, la morfologia càrstica superficial no és gens evident. Esborrada per l’erosió, les formes dissolutives han estat arrasades, els relleus escapçats. Resten vells rasclers, dolines degradades i camuflades, depressions reomplertes de sediments, cingleres esberlades, boques penjades, bufadors intermitents... Realment temptador.
      
El David a la boca de l'avenc de la Serp.

diumenge, 15 de maig del 2011

Plaça Europa - Seu Vella de Lleida. (Tercer tram: Carrer Cavallers - Porta del Lleó)



     Pel carrer Cavallers penetrarem en el casc antic de la ciutat, oficialment anomenat: Centre Històric.
  La Rumba del Carrer Cavallers comença així:
       Pel carrer Cavallers.                      Pel carrer Cavallers
       Pel carrer Cavallers,                      Pel carrer Cavallers 
       Pugen dos paios calents                 Baixaven dos carrinclons
       Amagant-se de la gent.                  I tots dos anaven pilons.  
      Señores soy un currante                  Per sobre els carrers de LLeida
      Y llevo un año en el paro,                El sol comença a sortir,
      Y para olvidar las penas                  I Hi ha un paio  i un gitano
      Voy a tomarme un buen trago.        Que no volen anar a dormir.
 Lletra: J. Lladó - C.J. Beethoven                Música: C.J. Beethoven

        Creuarem el carre Major. Fa poques dècades aquesta era la cruïlla més important de Lleida. La capella de Sant Jaume, a la mateixa cantonada, marca del Camí Català amb la  sueu llegenda del Peu del Romeu.
    L'avarícia va fagocitar els teatres i cinemes veïns. Un cop dur, del qual el carrer Cavallers no s'ha pogut refer.    
    Pujarem, notant les transformacions que d'anys ençà el carrer està patint, amb un va intent de rehabilitació.

     L'església del Dolors, el convent del Roser... la realitat és que el centre històric de la ciutat gairebé no existeix. El barri noble era situat molt més amunt, envoltant la catedral, després amb l'aprofitament militar del turó el van anar desmantellant, a l'hora que amb les mateixes pedres s'enlairaven muralles i baluards, per fer front als successius setges de la ciutat. Una estratègia tan ineficaç com devastadora. 
     Les cases velles de bigues de fusta, jàsseres corcades  i trebols de canyís són majoria. S'ensorren o són ensorrades, el seu lloc l'ocupen noves edificacions o resten buides esperant closes. Són aquestes cases del barri les que han acollit successivament a la diversa immigració que ha arribat a la ciutat.

Enllaç amb el carrer Companyia













    El carrer s'obre tot just arribant al mercat del Pla, abans uns rècula de portes tapiades, negocis xapats i cablejats transitoris. D'aquí estan, abans d'enfilar l'escalinata, ens podem atansar a la plaça del Dipòsit, una curta variant per visitar del gran diposit porticat del subsòl de la plaça (1.784), que abastia a tota la ciutat. Un conjunt de pilastres suporten 35 arcs de 12m. alçada.


    El primer passatge arranjat des de l'inici de les restauracions (1.949), és l'escalinata de la falda del tossal que porta a la Porta del Lleó (1.826), potser actualment en declivi davant les altres entrades flamants, resta però com entrada per vehicles, i dels pocs caminats que s'han exposat al Centre Històric.
      El tràfic abunda pel voltants, res problemàtic pel passejant habitual.   
    Malgrat tot és el meu segon accés preferit. Lo Castell, com té assimilada la població, després de segles de caserna i a la vista de garites, merlets, i barbacanes que no presagien pas una edificació dedicada al culte.
La Porta del Lleó


divendres, 6 de maig del 2011

Plaça Europa - Seu Vella de Lleida. (Segon tram: Passeig de Segre-carrer Cavallers)

         Primer ens allunyem de la superficial confusió i des de la nostra privilegiada posició davallarem a nivell de la riba, per assaborir el passeig a peu pla i compartir-lo.




      Avançarem escoltats per les heures.


      De seguida farem cap a una passarel·la. Podem estriar entre els dos nivells que se'ns presenten: la superior amb la nova zona enjardinada dels Camps Elisis o la inferior, on novament tindrem dos opcions: continuar com estem o una de molt engrescadora: provarem també de passejar a ran d'aigua, xafam la gespa, caminant sobre còdols que han recuperat el  seu espai, junt a la vegetació de ribera, prop de la vida silvestre del riu.


Camps Elisis, nous jardins.


     Ens fixarem amb la desembocadura del Noguerola, una boca sobre uns tubs a mà dreta. Aquest afluent, amb el seu curt recorregut, travessa la ciutat amagant una història pròpia, amb la seua central subterrània i la seua fauna perduda.

      A partir del pont Vell (1.944), preferirem sempre anar pel nivell inferior fins la passarel·la del quadrat, no en trobarem cap més abans. Tot el passeig el domina el campanar i el finestrals del claustre de la Seu Vella.
    Prolongant el passeig del Segre faríem cap als aiguamolls de Rufea, un altre
 temptador itinerari que reprendrem des d'aquest punt un altre dia.  

       Accedirem per la rampa per sota el marc d'entrada. Podem fer la segona parada als bancs de la passarel·la, poc abans d'iniciar el tram més tancat de l'itinerari, com si es tractés d'un engorjat entre dos espais oberts.
          L'estreta obertura del carrer Cavallers ens espera ja a la vista.
El carrer Cavallers