dimarts, 27 de maig del 2014

A.C.J. -----CATORCE (setè)




 El marit de la viuda pintat sobre fotografia, és l’únic quadre penjat a les parets de la pensió. Una nit, fa poc, va somniar que la seua habitació estava plena de quadres. Quadres formosos, pintats per artistes de la seua devoció. Estava contenta, orgullosa de posseir-los. No era a l’habitació que dormia, sinó a l’habitació dels seus pares a una torre que es van vendre abans què marxés de casa. També estava a l’habitació del seu pis d’Achón, totes eren plenes de marcs buits, ara era a una, ara era a l'altra, indistintament.
Arriba el dia en què la repetició dels actes quotidians pot amb ella. Camina, un taxi s’atura. Davalla una senyora voluminosa vestida de gris, se’n va cap al maleter per agafar les seues bosses. La porta resta oberta, hi entra. La senyora triga uns minuts en recollir les seues pertinences i pagar al xofer. No du equipatge, es fa lloc al seient del darrere, inserida entre un sacerdot i un home prim de cabells blancs sense afaitar. Un monjo va al costat del conductor amb un farcell sobre les cuixes. Una noia jove, despreocupada, ocupa l’extrem del seu seient. El taxista dóna presses a la senyora que no se n'aclareix amb el moneder. A poc a poc el cotxe empren la marxa vers la duana, a hores d'ara no hi ha ningú esperant-se. Passa per davant del restaurant, de la botigueta i finalment de la perruqueria. No hi ha res més, no s'amoïna, fatigada, no fa res, no es recupera tampoc, no n'hi ha prou en descansar.
Un camió de transport lleuger i una furgoneta transiten pel carril contrari. La garita dels agents resta una vintena de metres allunyada, només uns metres abans un cartell solitari, prohibeix la circulació a motos i bicicletes. Hi posa més coses, però ja te n'has de fixar molt per llegir-les. Després, a ran d’asfalt un únic agent controla els vehicles. El matí és una mica mat, una boira alta, tardanera, espera a què l’escalfor del sol l’aixequi, de moment s’engoleix la prolongació de la via i refreda les mans de l’agent, protegides per uns guants foscos.
--Com estem?-- Paraules del xofer en arribar a l’alçada de l’agent, que plantificat al seu lloc es mira l’interior del taxi, tot saludant: --Bon dia pel de matí.--
--Una mica empipadora, aquest coi de boira?.--
--No cal que ho digui, és que fa massa dies que no venta i al final la humitat es va acumulant i es fa un fàstic treballar. Circuli amb precaució.--
--Descuidi.--
--La senyoreta haurà de baixar.--
--Jo?--Exclama la noia.-- Per què?--
--No vostè no, la senyoreta del mig.-- Tos els ocupants es miren a la Diana, que ni tan sols protesta.-- Disculpi, però m’haurà d’acompanyar per una estona. Els altres poden prosseguir.--

Antonio Vega + Ketama - "Se dejava llevar por ti"

Nacha Pop - "Atras"