divendres, 23 de maig del 2014

A.C.J. -----CATORCE (sisè)



--Bona tarda, em permet?-- És una persona no grassa però sí, rodanxona. Simpàtic de mena, sembla un bon jan. Dirigint-se a la Diana, tota la cara s’implica en un afany afectiu.--Una bona carabassa, segur que farà una excel·lent crema amb ella, ben dolça. Amb uns trossets de pa fregit resulta un plat senzillament deliciós.--
--Què en vol? De pipes dic.--
--Està bé. Li agraden les carabasses, eh?--
--Sí.-- Ell para les mans i ella li dóna una almosta de pipes salades.
--Després hauré de beure un litre d’aigua, per lo menys!-- El tema de les carabasses no dóna per gaire, si vol prosseguir la conversa, haurà d'afinar més, a més ella continua mirant el carrer amb l’esguard buit. Ho haurà de fer sense forçar, de moment té un temps limitat pel nombre de pipes que li ha ofert. A la perruqueria estan treballant a totes hores, per tard que passis, sempre la trobes oberta, de ben segur que és el negoci més pròsper del carrer, els seus rètols són meravellosos, se’ls gasten! Els dels restaurants quasi ni es poden llegir, si no fos per les taules muntades sense clients, ningú diria que donen menjar. Què en fa de temps que ell no s’hi asseu a cap dels dos!, abans quan baixava al poble tenia el costum de dinar de restaurant. Ara, ja ho veus, es porta el seu entrepà i si es queda amb gana, es compra unes galetes o se’n va al forn a buscar un pastisset. A l’estiu li agrada prendre un gelat a mitja tarda. El que és sagrat és la parada de la cervesseta a la taverna dels afores, avui si no s'espavila, se li farà tard. Potser intentar-ho amb una novetat local?
--Se n'ha fixat què han canviat a tots els agents? Els que hi havia abans portaven aquí tota la vida, i mai havia passat res. Ara van i els descol·loquen vés a saber on i en porten a uns, que poden ser més joves i més preparats, però que vol que li digui, és un punt prou delicat per a què el governi funcionaris sense experiència.-- Parla massa, no sap si a ella li interessa el tema, tampoc sap si és d’aquí, en un principi ell havia suposat que era forastera.-- Perdoni si parlo en excés, potser vostè no és del poble i no sap de què li estic parlant.--
--No, no ho sóc, però tanmateix de moment hi visc.--
--Aquí és que hi ha el costum de comentar les coses, no ho haig fet amb cap intenció estranya, només que és un tema que ens inquieta. Alguns diuen que som massa susceptibles, però si els nostres avantpassats ho haguessin estat una mica, només una mica, no hauria passat el que va passar. Què s’hi està a la fonda de la viuda?.--
--Aquí de seguida ho saben tot d’una.--
--No, tan sols és que això és petit... és la millor, la de la viuda dic, entre les de la seua categoria. Jo personalment no hi haig estat mai, seria una palanganada tenint casa prop, ho haig sentit dir sovint.--Déu n'hi do, no ho podria fer pitjor.--Els primers dies diuen que controlaven a tot bitxo vivent, però jo m’haig fixat i estic veient que cada dia és un colador amb forats més grossos. Els d’abans amb sola una mirada en tenien suficient per saber que passava dintre del compartiment d’un vehicle, ens coneixien a tots. La gent comença a comentar que estem esposats a un desastre.-- S’obliga a callar, almenys per uns segons.
--Ja no demanen el codi als que passen?--
--No només això, a vegades deixen el pas lliure durant llargs períodes de temps, una hora seguida i tot!--
--Potser estan en el procés d’aixecar parcialment la vigilància.--
--No, això aquí no es pot fer! Pobres de nosaltres.--
--Que teniu por que s’escapi algú o què?--
--No, però si algú viola la zona clausurada, podem rebre tots! Imaginis per un moment, que un vehicle no autoritzat circula per la zona de devastació sense les mesures de seguretat obligatòries, per moltes tones de formigó, de graves i sorres que la cobreixen, allò és molt gran i el marge de seguretat molt prim, tan sols que les rodes no passin pels carrils de desinfecció podrien provocar una catàstrofe de dimensions incalculables i no veig que aquests beneits es prenguin la seua feina tal com cal.--
--Potser és el moment-- Diu ella, com per a sí.
No l’ha entès, com no sap a què es refereix, es pensa que vol marxar o pitjor, que vol atemptar contra la salut pública. No se’n pot estar i li pregunta: --El moment per a què?--
--Per fer alguna cosa.--
--Què és el que vol fer, què no hi està bé aquí?—Se’l mira incomprensiva.--Si no està prou bé, jo la podria ajudar.--
--Tu em vols ajudar a mi?--
--Sí. No la vull inquietar, però de lluny es veu que no està bé. Sola, trista, quan dies fa que no es canvia de roba? Jo disposo d’una masia, petita, no és gran cosa, no gaire lluny del poble. Allí hi visc amb la meua família, si vol li puc oferí feina i una habitació per dormir, ja sap al camp sempre hi falten mans per treballar.-- No respon.-- Li asseguro que som una família ben normal, enterament dedicada al negoci familiar.--
--Em vols contractar o vols que m’integri a la teua família?
--Treball, jo li ofereixo treball, ara també li asseguro que serà molt ben rebuda--
--Com una, més?.--
--És clar.--
--Si m’haguessis convidat a sopar o anar un diumenge d’excursió, llavors potser t’hauria dit que sí, i qui sap si haguérem acabat compartint llit i llençols per una estona? Però entrar-me oferint-me feina... a mi, t’has equivocat de persona. Ho sento, haig de marxar.--
--Li asseguro...--
--No asseguris tant i menys a una dona que ja no creu en res, ni amb ella mateixa.--