A.C.J. -----DEU (primer)

--Vam arribar ahir amb el meu nebot, ja veuen, ahir per la nit vaig venir a fer un beure, però estava cansat i me’n vaig anar a dormir aviat.

--És una llàstima, ahir vam acabar a les tantes parlant amb uns viatjants estrangers molts interessants.--

--I parlaven la mar de bé la nostra llengua.--

--No sé si la meua història els complaurà tan?--

--No és preocupi, aquí no fem competicions, cadascú diu el que vol i també escolta, si vol.--

--Doncs bé, vam sortir de la ciutat pel matí i les carreteres em van portar fins aquí. El meu nebot és un jove inquiet que em distrau força i fa que no m’encaparri tot el dia amb les meues cabòries. Jo ho veig així: no es pot escoltar tot el dia a Cecil Taylor o Antony Braxton, de quan en quan va bé una mica de soul o de mersey beat, que és lo que a ell li agrada, no sé si m’entenen?--

--No es preocupi, vostè faci.--

--Ja l’interromprem nosaltres.--

--Sí, en quedarà fart de les nostres interrupcions.--

--Lo millor serà que comenci pel principi: tot va començar fa uns anys, una nit que vaig sortir a prendre unes copes amb un amic meu, era una mena de comiat, jo marxava l’endemà de viatge a un llunyà departament oriental. Recordo que el meu amic entre el soroll i les copes que anaven caient, va tindre una premonició i com el que no vol la cosa, va i em diu: --Mira si avui, que és la teua última nit aquí, arriba i coneixes la dona de la teua vida.-- Bé, era l’ultima nit per uns mesos i la dona de la meua vida, feia ja molt de temps que només era una frase feta, un somni d’adolescent, incomplert com tants d’altres. I va ser mentre xerràvem que em vaig fixar amb uns ulls, i al cap de l’estona la meua mirada quasi inconscientment buscava aquells ulls entre la multitud. Nosaltres estaven de peu vora la barra del local i quan me’n vaig donar compte, aquells ulls estaven al costat nostre, i les nostres mirades coincidien cada dos per tres, ella també anava amb una amiga i parlaven les dos, era un bar que fiquen la música molt forta i és una mica difícil entaular una conversa amb gent que no coneixes.--

--D’això se’n diu jugar al ping-pong, el millor és entrar fort i sense por, és lo que elles esperen, o no?--

--Depèn, la primera impressió és molt important, a mi si em diuen una cosa que no cau em gràcia, malament.--

--Dona, si el noi val la pena es pot donar una segona oportunitat.--

--O una tercera.--Les tres dones riuen davant l’observança estàtica de la resta de personal.--

--Ja, són uns moments delicats, però la seua mirada cada vegada era més anhelant i al final amb l’excusa de girar-me per demanar una altra copa, aprofitant la proximitat i la benvinguda del seu somriure la vaig entrar.

--Què li vas dir?-

--No me’n recordo exactament, suposo que alguna cosa sense importància, l’important és que ella em va contestar, una altra cosa sense importància suposo, però això era lo de menys. Així vam passar uns minuts a l’espera, fins que va vindre una noia que coneixia i es va ficar entre el meu amic i jo. És una noia mot aparent i el meu amic no va perdre l’oportunitat d’exhibir-se involucrant-me a mi pel mig, el que va fer que sense donar-me compte perdés l’atenció de la noia que realment m’interessava, de tal manera que entre ells dos ho anaven manegant tot, i aquella noia que encara va restar al meu costat durant una bona estona, finalment se’n va anar, sense ni tant sols acomiadar-se, però com diu la cançó: emportant-se un tros de mi amb ella, perquè em vaig quedar amb una cara de moniato i una sensació de buidor que encara em durava l’endemà quan vaig pujar a l’avió.

--El dia que vam anar a la ciutat, ara farà tres anys, vam visitat el nou aeroport, és una meravella, mira que allí van fer les compres i tot, a mi lo de viatjar no m’ha agradat mai, però l’aeroport paga la pena anar-lo a veure.--

--És millor que el Sun Ra?--

--Home, és diferent, pel Sun Ra també hi vam passar, és molt bonic i tot lo que tu vulguis, però no deixar de ser un carrer, un carrer bombat amb uns jardins penjats...--

--Això ara no ens interessa Conxita, continuí si us plau li demano.--

--Hui aquest, aviat ens farà callar a tots.--

--En aquell arxipèlag on estava, vaig fer una vida del més normal, no va passar res d’excepcional, vaig conèixer a un parell de noies que em van semblar molt interessants, però no lo suficient per quedar-m’hi per més temps, ni per regressar amb cap d’elles, i quan va ser l’hora vaig tornar, amb una mica de nostàlgia per deixar enrere, potser per sempre, els perfums i l’encís d’aquelles illes.--

--Una altra nit amb més temps ens haurà de parlar d’això.--

--No interrompis Diana que el Xamil s’enfada.--

--Potser sí, una altra nit, és un tema força suggeridor d'explicar.--

--Ha degut de viatjar molt vostè, la gent que viatja molt no li dóna importància, aquí com nosaltres no viatgem mai, ens agrada saber coses de terres llunyanes.--

--Parla per tu bonica, sinó viatges és per què no vols, bé que som lliures per fer-ho.--

--Serà que viatges molt tu, del cafè a casa de casa al cafè.--

--Si us plau, no entrem ara en qüestions polítiques .--