dimecres, 21 d’agost del 2013

A.C.J. -----DEU (novè)







--Què et va dir exactament?--
--Em va dir que estava bé... va ser curt, però intens.--
--Podia significar dos coses: que se li hagués passat el cabreig i et saludés amb correcció, com a una persona més pertanyen al seu passat i prou, o què et donés un mínim senyal de reconciliació, que inclús pot arribar a ser un simple signe, expressat de forma totalment inconscient.--
--Lo segon, era lo segon, ho vaig saber de seguida, inclús quan vaig descobrir la mirada de l'altra vaig percebre una emoció similar, crec que vaig ser dels últims en marxar de la sala, m'ho impedien les meues intuïcions...--
--Continuaves confiant amb elles?--
--Sí, per què no? Jo estava allí, elles també hi eren, ja les podia mirar sense cap impediment, era perfecte, estava estupend, parlava amb tothom, les paraules em sortien soles i les idees brotaven una darrera l’altra a quina més captivadora. Se'm va ocorre de reiniciar la fase d’encarregat de compres, aquelles dones no havien trobat a ningú que em substituís, havia llegit als seus ulls que el seu cor estava buit i anhelant, i aquesta vegada per falta de decisió no seria, preferia fotre'm una esterrossada suprema a continuar la mitja vida en què vivia. I ho vaig fer així, vaig aparèixer pel magatzem amb un company, que era l'actual encarregat de compres, que em va comentar de forma natural que era millor anar a buscar a una noia, amb la que ja havia obert una relació professional, que per si per ell fos... evidentment la noia en qüestió era la que tots coneixem. La vaig veure molt bé i s'ho vaig dir, el meu company es va quedar una mica parat en veure's desplaçat a un segon pla, encara que ella en tot moment es va mostrar força amable, sense excessos com també era habitual en ella. Al cap d'uns dies hi vam tornar, però vaig ensopegar amb que feia festa, abans això no em passava, vaig pensar. El que vaig fer, adduint que hi havia molta gent i no ens podíem esperar, va ser deixar la comanda per l'endemà i lliure ja del meu company vam poder parlar més, sense aprofundir, cap dels dos ho volia, ni jo la pensava interrogar, per l'experiència acumulada, sabia que més endavant no em costaria gaire localitzar-les.-
--Veig que dones molta importància a les aparences, jo fa temps que vaig decidir sols estimar o enamorar-me millor dit, de dones en franca decadència ornamental, aquelles que estan a punt de perdre la joventut per sempre.--
--Així com ara jo. Tu te'n enamoraries de mi Chathusnga?--
--No Conxita.--
--Però aniries al llit amb mi?--
--Molt probablement.--
--Probablement, què vol dir probablement? Què segons la prova o has de fer un càlcul de probabilitats?--
--El que passa és que després t’has de quedar amb una vella.--
--No home, no hi ha prou temps, abans que això passi l’amor ja ha fugit, i tu amb ell.--