A.C.J. -----DEU (segon)

--Una mica, tampoc tant.-- Com no hi ha ningú que pregunta res més, l’home continua la seua narració.--Va ser una cosa quasi automàtica, quan més m’atansava al meu origen, el record d’aquella última nit anava creixent, i amb ell el desig de tornar a veure aquella noia. Llavors, potser quan tornes de viatge estàs més receptiu, i coses que normalment són al comú de cada dia, les veus d’una altra forma, com si fossin noves, sé que és una sensació perible, de seguida la rutina ho simplifica tot i et converteix amb un rellotge humà. Doncs, suposo que això va deure d’influir, perquè un dels primers dies vaig tindre de fer unes compres per una feina, en un establiment comercial on tenim compte obert i allí vaig veure a una noia esvelta que duia uns pantalons cenyits amb un suèter lila de llargs cabells fins, que atenia a un client. No la recordava d’abans, vaig suposa que era nova o era potser només que mai m’havia fixat amb ella. Des d’aquell dia feia tots els possibles per encarregar-me de les compres, cosa que abans ni em preocupava, i vaig desenvolupar l’habilitat d’evitar als altres venedors i anar a parar sempre a la mateixa noia. Tot va anar estranyament bé, de seguida vam connectar, era una noia una mica altiva, però encantadora, els companys em deien que era molt reservada i que sempre mantenia les distàncies, la veritat jo no vaig tindre cap dificultat, ans el contrari, la nostra relació s’inicià amb bon peu, suposo que li vaig caure bé d’entrada i després tot va ser molt senzill. Jo no tenia presa i m’ho vaig pensar molt abans de donar un pas més del conte. Una tarda, aprofitant que estava anunciat un concert que pensava, pels seus gusts musicals, la podria interessar, vaig gosar a comentar-li, que sinó tenia ningú més amb qui anar, podríem anar-hi junts. Llastimosament ja havia quedat amb un amic, però a l’hora de marxar em va acomiadar amb un prometedor: ja ens veurem aquesta nit. Va ser difícil estar amb ella aquella nit, el paio que l’acompanyava no la deixava un moment sola, al descans em vaig deixar veure saludant-la de lluny, llavors ja estàvem situats, tenia la sensació de notar les seues mirades des de l’altre extrem de la sala. No ho sé? Hi ha gent que no sent aquestes coses, jo els asseguro que noto quan una dona està interessada en mi, sol amb la intensitat de la seua mirada.--

--No cal que ho juris, que ja ens hem adonat, pel moment aquesta és una història d’esguards.--

--A mi em sembla molt interessant, i sorprenent. Reconec que sóc totalment incapaç de discernir entre una mirada i una altra, sinó és que són clares i descarades i saps el que volen dir. Sentir una mirada en una sala plena de gent a un munt de metres de distància... com ho sents, que sents?-

--No és tant rar Xamil, per una dona és lo més normal del món, se sent i ja està.--

--Sí Xamil, els homes acostumeu a ser més obtusos i se us escapen aquests acurats tipus de sensibilitat.--

--A mi quan em miren amb mala llet, ja ho crec que ho reconec, ja.--

--Veus, no hi ha tanta diferència, si adverteixes l’agressió en la mirada, hauries de saber distingir també l’atracció.--

--Però, quan ni tant sols l’estàs mirant?--

--Sense mirar, sol entrant en una sala, una dona sap sempre a quina de les persones allí congregades atrau, eròticament parlant vull dir. Per què no és pot donar el cas en un home? A més a més, amb la complicitat de la distància i segura de no ser sorpresa, ella és mostrarà més franca encara, tenint en compte a més a més que l’home desitjat, segurament ni se’n assabentarà.--

--Llavors, quina gràcia té?--

--La gràcia del moment, i l’esperança del futur.--

--No li demanis massa explicacions a una dona enamorada.--

--Però vas arribar a fer alguna cosa més amb ella aquella nit?--

--Sí, al final vam parlar una estona...--

--Amb el paio al costat?--

--Si no al costat, per allí voltava. Jo no em vaig separar d’ella, ni ella es va separar de mi fins que vam marxar. Llavors ens vam dir adéu i cadascú va agafar un taxi.--

--Ella amb el paio.--

--Sí, havia vingut amb ell, era lògic que l’acompanyés a casa.--

--Malament, jo hagués estat més directe, i hagués desplegat tota l’ofensiva.--

--No tothom és un mascle dominant i caçador com tu Xamil, potser ell considerava que aquell no era el moment més adequat.--

--Segur que no li vas dir ni lo guapa que estava, ni lo molt que t’agradava.-- Amb desgrat l’amo del cafè expressa la seua decepció.

--No, vam parlar de moltes coses com sempre fèiem, d’una cosa anàvem a una altra, rèiem, ni se’m va passar pel cap...--

--Segur que ella ho estava esperant, una dona que et mira tal com has contat i més si riu amb el que tu li dius.--

--Em sap greu dir-li, però crec que ell té raó, conscient o inconscientment, ella ho estava esperant.--

--Tampoc està tant malament anar-se’n a casa amb la mel als llavis.--

--Amb la mel, i el melindro per sucar.--

--I tu que saps! Una dona enamorada és molt fidel, més i tot durant els primers llucs de la relació, quan són tant tendres i delicats que un simple bri de marinada se’ls pot en dur per sempre més.--

--Què vols dir amb això? Què quan la relació és més afermada, "una dona enamorada" por fer de més i de menys?--

--Ai, no m’enredis tu ara.--

--Jo no sé si haig estat mai així d’enamorada, sempre haig anat d’un home a un altre per impulsos.--

--Tens un bon historial, per això.--

--Sí, però l’amor de veritat crec que se’m resisteix, és que no suporto està sola, haig de tenir algú al costat, i clar això comporta certs riscos.--

--Això és una mancança xiqueta, les mancances sigui per un lloc o altre sempre acaben surtin. Per mi són quasi bé tant doloroses com les pèrdues, les pèrdues de debò, i com elles, n’hi ha de dos tipus: les que te’n adones conte a l’instant, i de les que et vas donant conte en el transcurs del temps. Personalment sé que aquestes són les pitjors, les primeres fan mal al moment, però se superen o s’obliden, les altres no, sempre t’acompanyaran.--

--Carències, mancances, adolescències; són referents a tot bitxo vivent, no és una entrada de diccionari, però podria ser-ho.--