A.C.J. -----DEU (tretzè)

--Doncs a mi m'ha agradat escoltar la història del Pere, jo no suporto a les parelletes explicant-te la seua encantadora felicitat, surant etèriament pel temps i l'espai.--

--Sí, i amb aquells somriures de complicitat.--

--I les miradetes d’ovella degollada.--

--Parlant seriosament, jo la història de Pere no la trobo tan incoherent, fins i tot crec que és la típica d’una persona que busca el seu bé per sobre de tot, com quasi bé tothom, no ho dic com a censura, ans al contrari.-

--Em recordava, no per la història, sinó per caire que prenia en determinades circumstancies, a la d’aquell pilot intergalàctic que abans venia.-

--Hui, intergalàctic, si cas interplanetari.--

--Ja m’enteneu, el que estava enamorat de la biòloga que inventariava els mol·luscs de la serralada. El paio conduïa un cotxe que no estava preparat per les nostres carreteres, una espècie de monoplaça pla, quan sortia d’allí dintre rajava per tots els porus, mai havia vist un home suar tant. Doncs això que quan venia per aquí, s’hi estava catorze o setze hores com a molt, i tornava a marxar.-

--Molts cops sense arribar-la veure.--

--I quan la veia, tampoc li servia de gaire. Quina mania la d’aquella noia amb els caragols.--

--A mi un dia em va dir que n’estava molt del pilot.--

--Aquella, del que estava enamorada era dels caragols, hores d’ara deu de voltar per qualsevol serrall buscant caragols per les espones, i ell, enrotllat amb una paia de ciutat, mira que no n'hi han, a vessar vessar.--

--Era un amor impossible, però raonablement creïble, més que aquella història quimèrica de l’Antonio i la institutriu aristocràtica.--

--Molt més, on va parar.--

--Mireu, la vida dóna a tothom les seues oportunitats de ser feliç, jo no em puc queixar pas. Bé ara m’estic retrotraient a la tesi de Chathusnga, perquè mireu, jo no crec que sigui tant dolent enganxar-se a algú, ben mirat està bé, però que molt bé.--

--I a quantes més millor, no xiquet?--

--No, jo em vaig casar, quan vaig creure que era el moment em vaig casar. Pensava que havia trobat la dona adequada, n’estava perdudament enamorat i ens vam casar, molt bé. Al començament tot és mot bonic i passes uns anys fabulosos, venen els nens i tot és alegria. Després ve el punt d’estancament i ho passes fatal. Què fas? doncs aguantar. Aguantes un temps, però a la fi et dónes comte que la cosa no va endavant ni enrere, llavors què és el que vaig fer jo? Doncs abans de trencar amb la meua dona vaig obrir el llaç, i des de llavors oli amb un llum, estic bé amb la dona amb els fills, amb els companys... sempre surten petits problemes de desconfiança o gelosia, però tot abans que tornar a les aigües pudents--

--Lo que vas obrir va ser el jaç.--

--Jo, això no ho sé fer, no va amb el meu tarannà, i no hi puc fer res. Quan vam arribar a la molsosa situació que descrius, la meua primera dona va emigrar amb la canalla i mai més l’haig tornat a veure, un és com és.--

--És que tu ets adorable Xamil, tens uns fills que t’estimen i estan bojos per tu, en canvi el Chathusnga amb tot l’esforç, la seua perseverança i el seu ordre moral no té res de tot això. Fixa-t’hi, de les tres dones que ara som aquí, dos hem tingut a veure alguna cosa amb tu, i a la tercera, segur que no et costaria gaire...--

--Escolta parla per tu, a mi no m’enredis.--

--Potser és que és la més jove.--

--I tu tens les espatlles tant caigudes que se t’escorre la camisa de servir.--

--Ja les tenia el meu pare.--

--I els teus fills també, és un legat familiar que va congènita a la condició de cambrer.--

--Fica pau Chathusnga, a tu, és a l’únic que fan cas.--

--Estic fart que apel·leu a la meua suposada respectabilitat per a qualsevol cosa, jo serveixo per a molt més.--

--T’estàs oferint una altra vegada? Aprofiteu noies que això no es veu cada dia.--

--Podeu continuar dient bajanades, però lo que és cert, és que aquest paio té dos dones magnifiques que l’estimen.--

--Ai, el nostre Supun, solitari empedreït.--

--Jo també em vaig enamorar una vegada, tenia tretze anys i encara somio amb ella.--

--Això és lo millor.--

--Hui no.--

--Sí, tindre un amor per recordar, per sublimar tota la vida, menyspreant les barataries que aguaiten amb falses lloances des del futur.--

--No creieu que existeix una mena de llei de compensació. Malgrat el que pensi la Diana, jo no sóc dels que es queixen. Simplement hi ha gent que té unes facultats que altres no posseeixen o les tenen menys desenvolupades. A mi em podrien assolar algunes de les moltes carències que es veu que tinc, però allí estan determinades qualitats per retenir-les, qualitats que m'aprecio molt.