dimecres, 31 de juliol del 2013

A.C.J. -----NOU (divuitè)


El matí s’obra com l’ànim del Supun: tot sembla reactivar-se amb un optimismes en-comanador; ell d’habitual entre cínic i emprenyat. Les dones com les flors mantenen llur bellesa, a diferència, les plantes la perden quan no la necessiten, les altres, la suporten llargament enganyades per les ninetes o pels miralls. Un idiota es podria enamorar fins i tot per una rosella. Et visita un dia a casa teua després d’anys de no saber res d’ella, i es presenta recent vinguda d’un llarg viatge, i no para de donar-te regals, i jo penso en l’altra gent que coneix, la família, els amics i no m’atreveixo a preguntar si tot és per a mi, i tampoc li pregunto com li ha anat el viatge, i ella vinga dóna’m regals.
Al fons, cada vegada més a prop, la pista planeja amb claredat dividint resseca la garriga. Un parell de vehicles al final aparcats, les bicicletes no es veuen, protegides sota un gran ginebró. De ben segur que el Supun es toparà, i és que té ganes de topar-se, amb gent que li preguntarà pels seus quefers, i estarà content de contestar i d’encetar una xerrada curta, que no el destorbi del seu destí, ni li faci alentir la marxa, mentre no el faci pensar gaire. I que no li demanin massa coses, i que no li gorregin res del que porta, a la fi i a la cap és ell el que baixa de la serra de viatge, tots els altres han sortit aquest matí de caseta, si algú li ha de faltar alguna cosa, és a ell, però ara per ara a ell no li falta de res, ara ell no és dels que diuen que no. Potser abans de mig dia, en tombar el primer giravolt, agafaré la màquina i tiraré avall esquivant les roderes i les pedres soltes, sembla ser que el maquinista tenia presa per enllestir la feina i va tirar pel dret, als lunars inferiors de la perspectiva, els barrets de les xemeneies ennegrides, destacaran a l’ocre de les teulades. Els poemes d’amor mai li han dit res, i no comprèn per què la gent vulgar n'és tan afeccionada. Entén l’evaporació de la rosada que li entra pel nas i s’atura uns instants en els cabells. T’estimo fins al límit. Quin límit?, T’adoro quan et vesteixes (?). Disposa de dos jornades abans de començar a treballar de manobre reparant teulades, una per ampetar-se, perquè ja fa massa dies que no ho fa, i l’altra per dormir la mona i fotre’s un menjar com cal. Per aquesta nit lo millor és ampetar-se i fer lo que convingui.

"Sunset On The Nile." SUN RA ARKESTRA