Amb el cotxe fúnebre no podien anar massa lluny, així
que el van estacionar al cementiri. L’enterrador li va manllevar la
furgoneta a son cosí que feia de manyà. Aquest, en aquell moment no
en volia saber res dels tripijocs que es portava amb els morts, just
arribar va fotre el camp caminant cap a casa, llavors el Supun es va
veure obligat a conduir la furgona, mentrestant l’enterrador feia
els possibles per contactar amb alguna cambra frigorífica disposada,
prèvia negociació, a conservar el cadàver fins al dia de
l’enterrament. Eren aquells, uns dies en què encara tot es feia
rudimentàriament, ni molt menys es pensava en la tècnica d’assecar
els cossos, que s’importà més tard per concentrar el negoci.
La furgona desprenia una fortor a olis minerals i a
grassa, la caixa era plena de ferros, i entre eines i malendreços
encaixada: la saca negra. Les comunicacions, a la seua vall li eren
desfavorables, i el Supun ja es veia conduint tota la nit, però un
marxant de carns li recomanà una cambra ubicada en un fondal erm que
acceptaven encàrrecs atípics, i no era massa lluny. I sí, sí, no
va haver cap problema, van arribar fàcilment a un acord i cap allí
se’n van dirigir. L’únic que alhora de traure la bossa de la
caixa de la furgona, era bruta de grassa per tot arreu, i així no la
podien entrar a la cambra els va dir el paio que els esperava. No en
duien cap més i allí no hi havia res que els pogué mal servir, i
en aquelles hores difícilment algú els hi portaria. Lo que podien
fer era netejar-la a la pica amb una mànega de pressió i després
desinfectar-la. Una altra volta van extraure el cos i el van deixar
estès sobre el formigó, els ulls se li van perdre i la costura
artificial s’havia mogut de lloc.
Xops com gats, devien d’introduir-lo a la bossa, que
encara humida i relliscosa es resistia a les maniobres. L’enterrador
va refer mal que bé les peces que s’havien mogut, perquè sinó el
dia de l’enterrament, després de descongelar-lo no hi hauria
manera, i no més faltaria que una d’aquelles dones li vingués per
tornar-lo a veure, endemés es va apuntar que li faltaven els ulls de
vidre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada