dilluns, 11 de febrer del 2013

A.C.J. ----- SET (cinquè)

Per Elsa, la que m’espera:

Tot just llegida la teua carta, i abans d’atrevir-me a treure’n cap conclusió mínimament encertada, et contesto. Perquè no vull que esperis més per mi, amor meu.

Primer t’agraeixo la teua sinceritat, per mi la sinceritat és el més important. La teua m’ha convulsionat tota. En aquest moment em sento com al final de la corda, en aquell punt previ a deslligar-me i saltar al buit, de saltar cap a tu. Em trobo en aquells instants necessaris de reflexió abans d'escometre el salt. Estic així com buida, tan psíquica com físicament, però creu-me: només tinc ganes de saltar.

Sempre em dius que admires la meua decisió i concisió, però me’n adono que només són paraules flonges al costat dels teus actes.

La nostra relació epistolar ha pres més profunditat que les simples paraules dites a la babalà, en les que quasi mai ens reconeixem i no les haguéssim volgut pronunciar mai. Jo no penedeixo de res del que t'haig escrit Elsa.

Ara em perdonaràs, necessito recollir les madeixes soltes, però et prometo que no trigaré gaire per carregar-me com tu, de valentia i definitivament desfer el nus que encara em reté fermada al passat. Espero que m’entenguis Elsa, només et demano uns pocs dies per completar la meua transició.

T’estimo, t’estimo, t’estimo.

Alabes les meues cartes, i si ho sabessis? Jo no sóc res fins que per fi el teu senyal m’arriba. Ho delejo tant!

   .                             .                               .                              .                           .