No entenc com a la gent li agrada tant el capvespre.
Suposo que l’associen amb l’hora de plegar, retornar cap caseta,
a la llar familiar i totes aquestes mandangues. Per mi és el tram
del dia que més detesto. No és ni de dia ni de nit quan la puta llum
s’afluixa i la marxa s’alentís d'una manera antinatural, com
si no trigués a dur-nos un mal oratge, jo no estic del tot
tranquil fins que no s’ha fet nit fosca. I en aquesta època de
l’any són inacabables, disposen de tot el temps del món per fotre’t
l’espant al cos amb qualsevol fatalitat. És aquest maleït sol que si
no t’encega et crema el clatell, ni les ulleres més cares el
detenen. I veus a aquests paios amb cara de babaus, jo crec que els
vells ja s’ho senten, com una avantsala de la mort; se'ls nota
sota mínims, amb les bateries exhaurides. De bon matí amb el solet
es refan una miqueta, però amb aquesta llum que no recarrega ni les
cèl·lules més sensibles... Quines ganes tinc que arribi l’hivern
i acabi amb tots els capvespres. Mira l’Otto, va plegat sobre ell
mateix, arrugat com una pansa, i total anava a col·legi amb el meu
germà, és imperdonable que la medicina no pugui fer res per ell.
--Senyor Raimon, novament em congratula donar-li la
benvinguda a la urbanització, em permeto recordar-li que la seua
plaça d'estacionament és restringida al rectangle marcat amb les
lletres Bab. L’informo igualment que la seua senyora tornarà tard
a casa, fa escassament una hora que ha abandonat la llar familiar per
anar a sopar amb unes amigues. No ha deixat cap missatge destinat a
vostè, solament ha comentat, tot encaminant-se vers la porta
principal: de què no es preocupi. La resta de la seua família l’està
esperant a l'habitatge de la seua propietat que coincideix amb les
lletres marcades a la seua plaça d'estacionament. Sense més
novetat, i si no hi ha més inconvenient, m’acomiado de vostè,
desitjant-li que acabi de passar una bona vesprada.
Ho veus, sol faltava el paperina del Poma Blava, i la Joana que vés a saber on s’ha fotut. Les amigues, les amigo-tes
haurà volgut dir, me caga'n Deu s’ho gasten tot amb bufonades,
aquella colla de gordes, que no peti alguna un dia, la puta fal·lera
que lis ha agafat pels restaurants oceànics, podrien fer una mena de
guia, així encara en traurien alguna cosa de profit, però que va,
sinó serveixen per a res, sol per riure com a gallines lloques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada