El segon dia rep la
visita d'un fuster per saber si li convé alguna cosa. Ara no li
podria fer, en aquesta època els fusters tenen molta feina, la gent
sempre espera a fer les coses a última hora abans de l'hivern, però
que com a molt, en unes cinc o sis setmanes estaria a la seua
disposició. A l'hivern la gent no vol obres a casa i la feina de
taller no mata, a més a més, ell prefereix treballar per encàrrecs
concrets, mentre els altres fusters dediquen els mesos de fred a
jugar a ser artistes. Igualment per aquestes dates són molts els que
estan ocupats en la sega de la darrera collita, la tercera, la que
servirà per omplir les sitges per passar el llarg hivern sense
penúries. Els pescadors són fora, a l'hivern els llacs es congelen,
llavors ara baixen cap als torrents a pescar amb la mà truites sota
les pedres. Sempre se'n porten alguns voluntaris, més que res per
ajudar-los amb el transport. La pesca és divertida, de tant en tant
en comtes d'una truita els hi apareix un serpot, que un cop
d'espellat i eixugat, pres amb una sopa ben calenta és el millor
dels remeis pels mals refredats. Al jovent els hi fa patxoca
acompanyar-los, uns dies trescant pel mal país, obrint pas, saltant
pels blocs dels barrancs, dormint en petites cabanes improvisades amb
enginy secular, i d'aquesta manera es lliuren per uns dies de la
sega, una tasca que no per necessària deixa de ser rutinàriament
força feixuga. Quan regressen ho reviuen explicant-lis als amics, a
les noietes, als noiets... Pels quatre pescadors és com unes
vacances amb companyia, abans d'un hivern que dedicaran cadascun a
les seues aficions, en espera de què es descongeli el primer llac,
tradicionalment mai s'ha volgut pescar a l'hivern, així tampoc
l'esgoten.
Serafí, és el nom del
fill del vell Examinador. Treballa de paleta, però no construeix cases, es
dedica a l'exterior, a l'urbanisme: carrers, places, jardins, voreres
i vorades, tot el que sigui el nucli urbà, no s'acaben mai la feina.
Ja des de la primera visita el Damiano va quedar enamorat de la cura
en què es tracten tot el conjunt d'elements urbanístics. Fins
llavors odiava qualsevol agrupació de cases en forma de poble, com
a única referència del poble capital de la Vall, i la deixadesa
dels seus carres amb la brutícia acumulada pels seus voltants, cosa
que amb el temps, la millora econòmica, i sobretot la dedicació de la viuda, han anat esmenant. Cada
tarda quan acaba la feina va a casa son pare, l'arregla una mica i
surten a passejar. L'altre dia li comentava al Damiano: quan arribi
l'hivern no sap que farà, amb un metre de neu pels carrers no podran
sortir a caminar, l'any passat son pare estava encara bé, ja tenia
la malaltia, però no era tan avançada. Després li fa el sopar i
l'agita, es queda a dormir. Pel de matí, fins que ell arriba, dos
senyores es tornen per cuidar-lo. Una de les quals, és una
excel·lent massatgista, de tot tipus de massatges remarca, és una
experta, i no n'hi ha molta gent que ho sàpiga, és una dona molt
discreta. Ell mateix fa ben poc temps que ho sap. Un dia que li feien
mal els lloms d'enrajolar i ella que ho va veure, li oferí els seus
serveis. Mans d'àngel, i després, un catàleg d'una diversitat
extraordinària, el que li manca és gent per practicar, ella sap una
gran teòrica, ha après en poc temps i està veient que això és el
seu. Insisteix tant que li trau una cita del Damiano, més encara
quan li diu que estava a punt de fer una visita a la Felisa (l'actual
millor amant d'Escalabornava).
--La Felisa està molt
bé, la Felisa té lo seu, però jo no menysprearia a la senyora
Ramona, té massatges que són una autèntica delícia, té massatges
fins i tot en què pots interactuar amb ella, deixa que ella mateixa
t'ho expliqui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada