divendres, 18 de setembre del 2015

Nous contes per un nou estat. - Sisè: ESCALABORNAVA. (25)


Els carrers s'emplenen de neu. Els veïns netegen la seua vorera, desvestint les lloses lluents. La vida es concentra a les llars, són habituals les visites dels amics a casa del Damiano. Els matins amb la tardor avançada el sol escalfa la terrassa. La Gilda passa les estones jaguda, ben tapada amb les ulleres de sol llegint esperant l'hora de dinar. Molts dies la visita la senyora massatgista que cuida al senyor Hug. Ella és una dona vagarosa, prefereix llegir a treballar, generalment enllesteix la feina i se'n va a la terrassa del Damiano. Es troba feliç amb la rutina dels dies, la seua rutina, la que ella ha escollit.
Els dies que ha quedat amb la massatgista, es despulla tota al saló prop del foc a terra, s'estira boca avall sobre un futon que ha fet portar de la botiga del tapisser. El Damiano, al seu despatx, faria el que sigui per tenir més feina, i no patir pensant en l'escena que es desenvolupa al seu saló. En canvi la Leo sempre ha de tenir un excusa per estar ocupada, és una persona que no pot estar sense sentir-se imprescindible. Està embolicada en un munt de projectes sempre com a coordinadora en tasques administratives, la seua agenda és la seua vida. També té apuntats els dies que dina a casa del Damiano, ella per quedar amb la massatgista ha de cercar un espai lliure dintre del seu complex organigrama.

John Cale - "Paris 1.919"