Els carrers s'emplenen
de neu. Els veïns netegen la seua vorera, desvestint les lloses lluents. La vida es concentra a les
llars, són habituals les visites dels amics a casa del Damiano. Els
matins amb la tardor avançada el sol escalfa la terrassa. La Gilda
passa les estones jaguda, ben tapada amb les ulleres de sol llegint
esperant l'hora de dinar. Molts dies la visita la senyora massatgista
que cuida al senyor Hug. Ella és una dona vagarosa, prefereix llegir
a treballar, generalment enllesteix la feina i se'n va a la terrassa
del Damiano. Es troba feliç amb la rutina dels dies, la seua rutina,
la que ella ha escollit.
Els dies que ha quedat
amb la massatgista, es despulla tota al saló prop del foc a terra, s'estira boca avall sobre un futon que ha fet portar de la botiga
del tapisser. El Damiano, al seu despatx, faria el que sigui per
tenir més feina, i no patir pensant en l'escena que es desenvolupa
al seu saló. En canvi la Leo sempre ha de tenir un excusa per estar
ocupada, és una persona que no pot estar sense sentir-se
imprescindible. Està embolicada en un munt de projectes sempre com a
coordinadora en tasques administratives, la seua agenda és la seua
vida. També té apuntats els dies que dina a casa del Damiano, ella
per quedar amb la massatgista ha de cercar un espai lliure dintre del
seu complex organigrama.
John Cale - "Paris 1.919"
John Cale - "Paris 1.919"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada