El modus operandi
protocol·lari recomanat pels grans mestres, assenyala que
l'Examinador faci entrega de l'informe escrit amb claredat meridiana,
obert per la pàgina del resum de dades, no per la de resum de
resums, concisa en excés. Llavors inicia l'explicació desenvolupant
el matís més característic, que no necessàriament ha de ser el
motiu principal aconseguit mitjançant l'estudi, i fa incís a no
desviar-se de tema a no ser que l'interessat o interessada demani
algun tipus d'aclariment especial.
El Damiano actua segons
les normes apreses. Mentre el Prudenci mira les columnes de dades, li
comença a parlar del punt fort de la investigació.
--Comprovaràs que
confrontant les dades, ens du a la conclusió que el motiu fonamental
de preocupació, és a dir el que ens porta a la base del problema,
és una matèria que a mi professionalment no em pertany. Et
recomanaria que visitessis directament a qui et pugui ajudar. M'haig
informat i aquí al poble al centre de salut no tindràs cap dif...
--Però que cony hi fot
aquí? Si no hi fot res, però què és això? --Els vells mestres
sabien el que es deien. L'interessat ni l'ha escoltat, s'ha fixat amb
les dades com fan tots i com en aquest cas no li han agradat, protesta enèrgicament. Ara l'Examinador ha de reprendre
l'explicació i ja sí, enfocant-la vers les inquietuds de
l'interessat.
--Home, posa el que hi
ha, són els resultats. En aquest cas són tan minsos que quasi els
podríem de considerar irrellevants.
--Com que irrellevants?
És que entre totes les possibilitats infinites, l'única existent és
la real?
--Bé, això de real,
caldria especificar-ho, però sí, la present i poca cosa més, ja ho
veus. Si passes un parell de fulls i et fixes amb el resum de resums,
encara el panorama et resultarà més diàfan si cap.
--Però i ara, què cony
foto jo?
--T'ho estava dient,
tens un problema d'addicció. Tu ets addicte a les reaccions
químiques que segrega el teu cos, provocades per una emoció, i en
el teu cas, crec que ens troben en un cas clar d'enamorament
patològic. Ja veus és cosa d'endorfines, dopamines i dallonses
desbocades, però no et preocupis, hi ha solució, potser no serà
ràpid, però sí efectiva, podríem dir sense temor a equivocar-me
que a mitjà termini... haig consultat amb el centre de salut i...
--La mare que ho va
parir!, tanta història, i dius el mateix que mon pare, no serà que
esteu compixats tots dos contra mi?
--El senyor Eumir és un
home savi, i segurament de gran intuïció, però no dubtis de la
meua professionalitat, els meus càlculs són del tot fiables. També
et diré que la teua reacció és ben normal, és només ràbia,
rebel·lió a un diagnòstic desfavorable, però amb un mica de temps
i tractament aniràs veient les coses d'una altra manera.
--Jo no les deixaré mai
d'estimar, les adoro, no puc viure sense elles, i elles també
m'estimen. Tot va la mar de bé, tot funciona a la perfecció entre
nosaltres.
--N'estàs segur
d'això?, el fet de vindre a fer una consulta, ja denota cert dubte.
--Vaig vindre obligat
per mon pare, jo no, no pas... --El Prudenci s'està enfarfollant.
--No, Prudenci, no
t'enganyis, ningú no et va obligar. Calmat una mica si us plau, vols
que et prepari una infusió? Estarà en un moment.
A l'estona el Prudenci
es retira un xic més assossegat. Capcot, amb les llàgrimes eixutes
i les orelles gelades, camina sensiblement afectat, sense direcció
definida. Passant prop del barri dels seus pares, se li encén una
petita llum, cercant consol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada