L'envelat és ple de gom
a gom. Al pòrtic d'entrada sovintegen les parades de menjar, sembla
com si no haguessin menjat mai. El Damiano ha fet cap amb el Serafí,
després d'agitar a l'Hug, aquesta nit estava una mica rebec.
Després d'omplir-se el pap, han començat a beure un parell de
copes, que ha recomanat el Serafí, perquè tot es fiqui a lloc. A
partir d'aquí la trajectòria dels dos amics se separa. Pel vessant
del Serafí s'atura dos hores després de mitjanit, quan s'acomiada
de la colla que l'acompanya tot menjant uns
entrepans calents, ja en té prou. De camí a casa fa un tom
apropant-se a la casa d'una amiga. Truca, de
seguida se li obre la porta.
Pel Damiano no ha estat
fàcil, el Serafí també li ha recomanat que es deixés portar,
portar per qui, o per què? S'ho ha estat demanat una estonada, i fins
que no troba la resposta, romàs entre cohibit i seriós
envoltat de gent que es diverteix. La resposta li donen les seues
cames que a partir d'un determinat moment es mouen soles. Després
ha vist al Prudenci ballant amb ella agarrat dels seus malucs, li presenta a la Leo, aquesta com li ha promès el du al
Pléticus, un paio ben plantat, no fa per germà de la Leo. Les
cames insisteixen a moure's amb la música que el Pléticus
diu que és de Jorge Ben, evitant així que la ment torni a
manar fixant-se en insignificances.
Transcorregudes les
hores pletòriques, la corba davalla suaument, la música lenta
arrapa les parelles, l'envelat es buida, toca anar-se'n, amarats de nit
els comiats es resisteixen... La Leo l'ha agafat del braç: --Vius
massa lluny. --Li diu. --La meua amiga Gilda té la casa a dos
mançanes.-- La casa de la Gilda és ampla i neta, sense incordis que
impedeixen el pas, com sempre han estat les seues cases. Descansa en
un sofà, esperant que les noies passin pel bany, després hi va ell
abans de penetrar a la cambra. El llit està bé per una parella,
però potser una mica just pel trio. El conviden a jeure al mig,
tanquen el llum, les dones cerquen la millor posició. Resta força
estona immòbil decúbit supí fins que no s'adorm, pensant que potser
s'haurà d'aixecar a pixar.
Hores després es
desperta amb una popa a la boca. No sap el que passa, de seguida ho
dedueix per la mida de la mamella, sap que ha de ser la Gilda, que
també li extreu la cigala dels calçotets, la fa recórrer al descobert per pits i
mugrons. Se la introdueix i el cavalca sense pietat. Quan acaba, no
sap si ella o ell, s'escora cap a la seua banda, i tots dos reprenen
el son allà on l'havien deixat.
Es desperta amb els
feixos de llum esmunyint-se per les escletxes de les cortines. Les
noies continuaran dormint una estona més, pegades a ell. La Leo li
té tota la cama sobre, la Gilda reposa el cap a la seua espatlla, li
cau la bava damunt. La llum blanca també acaba despertant a la Leo, s'adona de l'erecció, li fa gràcia i la toca. Juga amb ella, la
mou amunt i avall, també de costat, li acarona els ouets, finalment
no se'n pot estar i la va buscar amb la boca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada