El Prudenci apareix un dia en un interval de la feina, li demana les dades de
rigor, omple uns qüestionaris a l'ús i se'n va. L'endemà el torna
a citar per concretar unes quantes coses. La intenció de Prudenci és
passar de puntetes per aquest tràngol, que compleix en deferència a
son pare, a ell mal li cap li fot tot plegat. De la segona entrevista
ja ha marxat amb el nas estarrufat. El mal parit del novell li ha
tret més del que volia. Trigarà un parell de dies, li ha dit abans
que s'acomiadés. No sap si tornar, al capdavall n'està segur del
seu amor per la Leo, a més a més actualment eixamplat a la Gilda,
que li estarà eternament agraïda, gràcies a ell la seua
relació amb la Leo està abastant alçades inimaginables fins fa ben
poc, per altra part molt desitjades per ella. S'estaran
atansant tant les dos dones que ell perd presència dintre la
relació? Ara, potser no, però en un futur... cada vegada passen més
estones juntes, més que no pas amb ell. Abans era ell el centre de
les cites eròtiques, fins i tot per elegància i cavallerositat, va
cedir el focus d'atenció a la Gilda, que se'l mirava emocionada amb
profunda satisfacció. Però és que ara sempre és ella la que ocupa
l'espai privilegiat, i no fa res per a què això canvií. Això no
s'ho ha explicat al Damiano, potser ho hauria de fer. És estrany que
el Damiano no li hagi demanat per la seua feina, o potser ja li va
dir el primer dia, probablement serà això, aquell dia no va assumir
el que estava fent realment.
L'ofici del Prudenci
l'exigeix esprémer el màxim de sagacitat i no estarà tranquil fins
a rebre la resposta del Damiano. Ahir a la nit va anar a casa de la
Gilda sense haver quedat, sense avisar. Se les va trobar segudes
mirant un espectacle a una pantalla, no li van dir gran cossa, el
van convidar seure al sofà, però van continuar pegades tota
l'estona fins que no va acabar l'espectacle, insuportable, segons
ell. Uns actors representaven una obreta tràgica exagerant
l'actuació fins a un histrionisme pueril, en una trama ordinària
que no obstant divertia a les noies. Al final li van convidar a
passar la nit amb elles, però ell amb l'emprenyat que estava se'n va
anar cap a casa, això sí dissimulant la mar de bé, per alguna cosa
és un gran còmic.
És conscient que no farà res
de profit fins que no tingui notícies de l'Examinador. Ha estat
fent temps visitant a son pare, però no és massa per ell, als
matins es passa les hores estudiant el coi de lèmurs, i sa mare
neteja el foc a terra, fent feines, preparant el dinar, preocupada
per son germà; com sempre no disposa de temps per ell. Però que
podia fer? No aguanta més i entra al despatx de son pare,
interrompin-lo esmentant l'Examinador, llavors, entre que son pare
inicií el mètode d'atur d'estudi, és a dir: deixi d'anotar
coses al seu quadern de treball, marqui el punt de lectura, desi
un diccionari en un calaix de la taula i es canviï d'ulleres,
introduint les de lectura en la seua funda. Abans que faci la intenció
de dedicar-li l'atenció, li arriba un missatge de l'Examinador
apuntant-li que té el seu informe preparat. Informe? Exclama en veu
alta. --Què coi d'informe!
--És el mot escaient,
com si no ho hauria d'anomenar? Au vés-hi, ja veig que tot plegat
t'està afectat amb desmesura, quan abans sàpigues el que hi ha
millor t'anirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada