A.C.J. ----- SIS (novè)

Ves per on un combo, recent acaba d’interpretar elegantment el "Wave" de Tom Jobim, continuant amb una selecció del mestre Arsenio Rodríguez.

--Molt bonica la seua ciutat, uns bons amics ja me’n havien parlat molt bé d’ella, però s’ha de veure, preciosa perquè sí, de veritat. Abans del teatre hem estat passejant per la zona de transeünts i ens hem arribat fins allí, com li diuen: "el Palenque", quina vistositat de plantes, les fulles amagant les pedres, és preciós, les escales acompanyant a les balconades on festegen les parelletes, t’entren ganes de tornar a ser jove. No ho sé jo, però a vegades, el que tens més a prop és el que més desconeixes, i és precisament per aquesta raó, perquè ho tens tant a la mà que penses que com sempre hi podràs anar, ja hi aniràs. I sempre et crida més un lloc llunyà, infinitament més exòtic. Les desil·lusions que nosaltres ens hem emportat per aquests mons de Déu.

--Sí, es pot dir que nosaltres tenim la mar i vulguis que no, té el seu pes específic. Jo sense la mar a prop no sabria viure, però en mesura que recorríem els carrers i les avingudes, m’haig quedat meravellat del procés urbanístic, no hi ha un mínim espai desaprofitat. Un equilibri exemplar entre el rigor funcional i la creativitat artística.

El sr. Cossimo ha presentat a la Sra. Engràcia un matrimoni amic seu, residents en una ciutat veïna, amb el qual bescanvien activitats teatrals de divers indole, però no trigarà gaire a emportar-se’ls de la taula que comparteixen els amics de la Sra. Engràcia, per acompanyar-los a una festa exclusiva on estan convidats.

-- Aquesta gent són admirables.--El Benet ja estava ansiós perquè fotessin el camp d’una vegada. La Sra. Engràcia intenta amb tacte suavitzà l’escena:

--Benet home, ells sol intentaven quedar bé. És una situació una mica difícil, el Cossimo els ha acompanyat fins aquí i han tingut de passar una estona davant unes persones desconegudes i parlar d’algun tema comú és una solució ideal per sortir del pas.

--Heu vist que el Cossimo està més inflat que mai el amb el seu posat de cicerone? Era l’estampa del terratinent orgullós presentant els seus territoris conreats, ja deu sentir els magnífics comentaris que faran aquests dos quan ho expliquin als seus col·legues “teatreros”: Allí surts del teatre i no tens cap problema per continuar la nit, amb un to suficientment elevat a l’exigència de la nostra cultivada sensibilitat: pots elegir entre prendre una copa en un cafè-concert participant d’una exquisida conversa cultural, gaudir d’una perfomance de carrer, ballar amb la musica que més et plagui, nedar al riu, tancat en un cinema per adults, fruir d’experiències extrasensorials perfectament normalitzades i si tens sort, entrar en una festa de participació limitada, amb gent amb la que al menys t’uneixen dos afinitats comunes.—L’elucubració de la Sra. Medea diverteix i tonifica la taula.

--No jo ho deia en serio, són com uns plafons, uns plafons humans.

--Uns plafons lluminosos com els dels lavabos dels hotels?-- La Bea ha entrat a la conversa cercant un toc humorístic com ja és habitual amb ella.

--No, em referia a la profunditat, no a la lluminositat.

--Els plafons tenen la profunditat que els hi cal, ni més ni menys.-- La Sra. Medea acostuma atrapar al vol els comentaris del Benet, per més incipientment que hagin estat projectats.--A mi també em preocupava el tema. Havia dies que em preguntava, perquè no podia ser més despreocupada, gaudir de la vida sense més. I després al cap d’uns dies, em lamentava justament del contrari, de ser massa superficial i de què no tingués el neguit necessari d’arribar al fons d’un assumpte determinat que en aquell moment m’apassionava, ves a saber perquè?

--El teu home, devia d’estar distret amb tants cavis d’ànim?

--Ell sempre estava preocupat, i quasi sempre per insignificances, el pobre. Jo no el podia ajudar i ell no em podia ajudar a mi, fèiem bon equip tots dos.

--T’has fixat que parles en passat Medea, ja no et fas aquestes preguntes? Jo pràcticament tinc la mateixa edat que tu i estic fet un cagadubtes.

--Ni aquestes ni d’altres. Ara deixo passar la vida, això sí, fixant-me molt.