dijous, 10 de maig del 2012

A.C.J. ----- SIS (dotzè)


        Va ser Julio Cortazar el primer en descobrir que els gats són telèfons dinàmics. Malgrat dels anys transcorreguts des de tan fantàstica troballa, que jo sàpiga, no ha aparegut publicat cap avanç remarcable en aquest, per ara encara verge, territori d’investigació. Recordo que fa més de quatre dècades una empresa multi-departamental, anuncià la creació d’un equip multidisciplinari en una de les seues principals seus septentrionals, dedicat en exclusiva a l’estudi d’aquesta fascinant qualitat, que tant d’ajuda significaria per a un gran nombre de persones. La noticia és certa i va sortir publicada a la premsa de l’època, però després ja no se’n ha sentit res més; dels fracassos no s’acostuma a fer publicitat. De tot allò, al menys ha quedat la prohibició de maltractar als gats.
La Rosita fa una estona que ha arribat al recinte de reunió felina. A cadascuna de les butxaquetes del vestit, amb el que aquesta nit la guarnida sa mare, du un cadell de tres setmanes de la gata de l’apartament de la planta baixa. Deu ser perquè és ella, que els consocis no l’han renyat o és que en ser tan petitets, encara són incapaços de generar gaire destorb; en els fons els gats fan ben poc cas de les normatives. Delicadament, amb un drapet de cotó blanc, els neteja les parpelles, que se’ls hi empeguen als ullets per una excessiva secreció lacrimal. Jo no sé si la Rosita per natural, coneix els codis de comunicació inter-felinians, si fos així seria d’una gran ajuda a un equip pluridisciplinari. Primer tindrien d’esbrinar el propi codi de la Rosita, que se’ls escapa fins i tot a les seues especialitzades mainaderes. Segur que formant equip amb els millors experts en psicologia gatona, obtindrien sense massa dificultat, les primeres pistes per començar a treballar i tot amb una inversió mínima.