A.C.J. -----ONZE (quinzè, 4-segon)

                                                               2
         --Deixa el paquet sobre la taula Supun.--

--S’hauria de ficar a la nevera.--

--No cal, ens ho repartirem de seguida que baixi l’alcalde i ens ho endurem a casa.--

--És dalt l’alcalde?--

--Sí, reunit amb el capellà, no saps la que s’ha muntat avui a l’assemblea, el secretari encara no ha tornat, has tingut sort de no ser-hi.--

--I que hi pintava jo allí, no pertanyo pas a aquest poble.--

L’agutzil s’ho pensa i no li contesta; qui entra d’empleat al consistori, ingressa de facto a l’assemblea del municipi que el contracti, per lluny que estigui situat de la seua municipalitat d’origen o residència, és un dels rars casos en què una persona té l’oportunitat de participar de tres assemblees distintes.

--Què fas ara, aquí encara, no te’n vas al bar, ja has acabat la feina, no?--

No es decideix per fotre el camp, o esperar a veure l’alcalde; al matí havia marxat content, evitant-se així la visita al poble del capellà. Pot fer temps donant un vol, fins que vegi al capellà sortir de l’ajuntament. En canvi el Sebastià, Cap d’Investigacions del cas... no és demora gens ni mica, quan localitza a un dels seus homes prenent-se un suc de pomes i peres amb unes espurnes de nadius segut sota un tenderol. Tot seguit l'ordena que cerqui els seus companys i es presentin amb tota la impedimenta a punt de marxa al cos de guàrdia, no, millor al barracot prefabricat que els hi han prestat per dormir. Emperò les sabates negres del sacerdot davallen per les escales de fusta en plena indecisió del Supun.

--Amb molt de gust li buscaré un vehicle per a què el porti a casa seua?-- Atent l’agutzil s’avança als desitjos de capellà.

--Gràcies, em vendria bé que em dugués, ha segut un dia molt llarg i malauradament aquesta nit l’hauré de passar al parador, no sabeu el que m’empipa dormir allí, és un lloc tan descoratjador, quan et tanques a l’habitació tens la impressió de què ets dintre d’una cel·la.--

--Li haig guardat també, unes pantalles usades.--

--Mot bé, els feligresos t’ho agrairan.--

--Si s’espera un moment, les hi porto ara mateix, són darrere, al magatzem.--

Precisament el que més temia el Supun, romandre sol amb el capellà. --Que contes de nou Supun.--

--Ja veu, aquí treballant.--

--Vés-te fent a la idea de què demà a mig matí a molt tarda, hauràs d’anar al parador, i d’allí és molt possible que no tornis al poble, així que endús-te una mica de roba i una muda pel que pugui ser. A partir d’ara faries bé, sempre que surtis a buscar o portar paquets, t’emportessis a més del que t’haig esmentat, un mínim de queviures. S’ha acabat això de fer "recadets", anar a comprar carn o qualsevol altre tipus de teca, tu no ets aquí per fer encàrrecs de ningú, que es busquin un correu ordinari per aquest tipus de coses, ja li haig fet saber a l’alcalde i penso que ha quedat prou clar. M’has entès Supun?

--Sí, senyor.

Jan Garbarek- "Hasta Siempre"