divendres, 16 de maig del 2014

A.C.J. -----CATORCE (quart)

Per l’emmirallat de la barberia observa el funcionament del punt de control. Els gendarmes són tres persones grans que sembla que no hagin fet res més en tota la vida. En aquest tràngol agraeix immensament que no prosperessin les implantacions subcutànies dels codis. Pareix que el registre sigui del tot ordinari, l’agent s’atansa als vehicles, actuant de forma poc escrupolosa: no demana la documentació a tothom, tan sols ho deu fer als que no coneix, segurament viu per la zona, i a molts els veu passar molts cops al dia. Hi ha vehicles que ni tan sols s’aturen, disminueixen la velocitat i els bòfies saludant al xofer, l’inviten a continuar. Li han ficat els peus dintre d’un cossi amb aigua calenta. Les noietes que li fan les mans, a estones parlen entre elles, a penes les entén. Al fons esquerre reposa a un banc un home gros que deu ser l'amo, abans de marxar els clients masculins li paguen en mà, de dona encara no n’ha marxat cap. A una senyora del cantó li encasqueten un postís enorme, lligant les tires de cabells a les trenes camuflades per sota, són uns cabells més arrissats que els de la Diana, com tirabuixons. Ella es pensa que li faran unes trenes arrapades al cap com les de la senyora, encara que no està massa segura, i tampoc vol estar-ho. Una vegada les fileres de cabells li cobreixen el cap, la perruquera se’n va a cridar a l'amo. Ell s’aixeca; durant l’estada de la Diana sols ha fet que cobrar i xerrar amb uns quants clients, asseguts matant l'estona al banc del fons. És un home molt lent, alt i silenciós, es fica a la butxaca els doblers que li donen. Paga tothom amb metàl·lic, el petit taulell que fa com de recepció al costat de la porta, resta vuit tota l’estona. Parla de fora cap a dintre, és el seu tarannà el que impregna el local. Hi ha moltes persones, ho observen tot, però són especialment silencioses i parlen poc, s’estimen més gesticular. La ràdio sona oblidada. Lentament, amb la seua llarga túnica, fa cap a la butaca de la senyora. Se la mira a través del mirall, ella està contenta, predisposada, se la mira palplantat darrere, una ajudanta li atansa unes estisores desades en una caixeta negra, comença a tallar.

Les xiquetes li han fet les mans i ara estan amb els peus. Rasquen fort, refreguen amb la pedra tosca. No sap que diuen sobre les seues durícies, se les ensenyen una a l’altra i riuen, després se la miren i continuen. Ara en té dos al darrere trenant. Al cantó el barber en cap, talla i talla els postissos de la senyora, la transforma. La Diana s’ho mira. Un lloc més enllà a una noia també li fan trenes, van més avançades per això. Les estisores s’aturen un moment: la senyora sembla una ama de casa respectable pentinada per un sopar de l’empresa del seu marit. No li agrada, canvia els volums, sense dir res; la respectabilitat intrínseca de la creació. Ara sembla una noia preparada per conèixer als seus futurs sogres. No li agrada. Es quedarà sense cabells que tallar. Els noiets barbers són molt seriosos, han d’esperar a plegar per esvalotar-se, li agradaria veure’ls, després de tantes hores de reclusió. Creu que ja té totes les trenes fetes, perquè les noies l’han abandonat, les dels peus li tallen les ungles, potser esperen les directrius de l'amo, que a hores d’ara està retocant definitivament el pentinat de la senyora, al final li ha deixat tot el clatell a l’aire, sembla una dona que vagi per feina, però amb un punt de sofisticació. Satisfet s’allunya de la seua creació, abans de tornar a seure gira cua, passa per la vora dels grups de barbers enfeinats, es deté al costat de la senyora, tot fent un parell d’indicacions a la perruquera, que la Diana que és a dos metres ni pot escoltar. 
          L’han deixada sola, bé estan les dels peus. Ha augmentat el trànsit del carrer, tant de vehicles com de persones a peu que van d’un costat a l’altre del poble, no pensava que hi visqués tanta gent, s’està fixant més en les peculiaritats de les persones que passen que no pas en la duana. S’hi fixa com una visitant relaxada, quan una d’aquestes persones entra en el seu mirall, la contempla fins que hi entra una de nova, movent els ulls sense posar la ment res en concret, lentament se li afluixa. Regressen les dos perruqueres que té assignada, destorbant-la una mica. L’altra noia també està llesta, l'amo la fa seure i amb una navalla li repassa el front, eliminant amb profunda atenció les arrels que sobren. Li eixuguen els peus, no li ha agradat del tot, estava en una postura un pèl forçada, i la que li feia el peu esquerre s’ha excedit i li ha fet una petita ferida en un lateral. Una neteja de cutis?, li demanen, per què no? Diria que sí, a qualsevol cosa, encara que s'haurà d'esperar que l’acabin de rematar el pentinat. Les trenes del davant li baixen arrapades pel cap, sense que es vegi massa espais de pell intermedis. Per darrere s’alliberen, caient soltes, independents les unes de les altres. A les puntes li han afegit una mica de colors i un mínim contrapès per a què el conjunt doni més sensació de mobilitat. Li pregunten el seu parer, i també afirma amb veu i cap. No té temps per remirar-se, de seguida li col·loquen uns escalfadors de vapor per fer-li la neteja de cutis.

 Jimmy Rogers - "Got My Mojo Working"