Al vespre li costa
esvair-se. En aquesta època de l’any serva una lluminositat tan plàcida, que et sembla impossible que
pugui emergir res de dolent, ni tan sols desagradable. Grau menys
grau, la claror es tamisa. Les persones alenteixen el seu ritme. La
seua fugida contrasta com una interferència desplaent amb l’entorn. No sap on
dirigir-se, pensa i pensa. Resol tornar enrere, creu que a l'únic
lloc a on no l’aniran a buscar és a l’hotel.
La gerent li explica que és preferible que es canviï
al pis de dalt, els treballadors fan d’hora, el servei de toc-toc cessa abans
de mitjanit, és que d’alguna cosa han de viure. De totes maneres
pot anar a la Boîte, com a hoste té l’entrada franca, no hi ha
res que canti més que la pasma entrant en una boîte. El pis de
dalt disposa de sortida d’emergència per darrere, tampoc s’ha
d’importunar per les estades per hores, d’alguna cosa han de
viure, repeteix. És a una carretera secundària direcció al litoral, a primera hora no tindrà cap problema per aturar un taxi
compartit que la tragui dels límits de la ciutat, ha de tenir
compte de la duana, perquè segurament pararan a tothom.
En Boîte: El Nazari, expert caçador es fixa amb ella,
però la desestima per complicada. Prefereix fixar-se amb les
balladores, sap que follar i ballar conjuguen bé. Farà la tria,
escrutarà les preses, després actuarà; ell sol surt de nit quan ansia femella. Ella mata les hores movent-se d’un costat a
l’altre, mai se li havia fet tan llarga una nit. Un cambrer intenta
establir una relació simpàtica, com para sola tota la
nit... De matinada, quan la gent comença a desfilar, se’n va.
Baixa d’un taxi poc abans d’un control, una mica més
i cau en ell. L’ha advertit, perquè unes noies l’han fet aturar
en un poblet. Ella no s’ha atrevit a preguntar als viatgers la
situació de la duana. És el punt de vigilància previ a què la
carretera enllaci amb un vial principal. El darrer establiment del
poble abans del control és una perruqueria, decideix entrar-hi.
El local és rústic, agradable si més no. Les mampares
són obertes al carrer. La sala, gran amb un mirall que recorre les
parets centrals i laterals. La meitat dreta és el sector femení, a
l’esquerra els joves barbers afaiten i xollen a un parell de
clients. Molt de personal: els aprenents que miren, els altres que
escombren, els més avantatjats que fan d’ajudants. Podria ser que es fes unes trenes, li agraden, però sempre ha considerat que té
un cabell massa fi, no prou espès per a què li quedin bé. Les
trenes donen molta feina, durant hores, tres, fins i tot quatre noies
hi treballen. Un parell de xiquetes li fan la manicura, després li
faran els peus, té temps per a tot.
Manel - Al mar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada