Des de fa uns dies el
Damiano s'afegeix a les rutes vespertines dels Serafins, pare i fill.
Ja no suportava més l'anxovament que li carrega el cap a mitja
tarda. No trobarà millor guia per explicar-li la vida i miracles de
cada cantonada, de cada pedra tallada, de jardineres i cóms. El
Serafí es deleix, s'esplaia, ja pensa cada dia una ruta diferent per
visitar aquest o aquell indret. Darrerament també se'ls hi presenta
l'Eumir. A vegades l'han de retenir, si no se'ls hi escapoleix, amb
les ànsies que encara el dominen per caminar. Fan el que sigui per
entretindre'l i mantenir-lo amb ells. Com Anotador, no hi ha ningú
que conegui millor on es desen les veritables substàncies que
impregnen els carrers, llàstima que no sempre en vulgui parlar. Quan
van els quatre junts, és l'Eumir qui té el protagonisme, ell va
inserint comentaris a la conversa, fins que es decanta per posar el
gruix de les seues intervencions vers un tema que a poc a poc es va
fent principal. El pare del Serafí ja no s'aixeca tant a la nit, la
infusió que li van preparar a l'herboristeria li va la mar de bé.
Tampoc crida tant com abans, encara que això li atribueix al seu
deteriorament, la lenta pèrdua de forces cada cop més evident. De
totes maneres ara pot descansar a les nits i tenir el cap un xic més
esclarit al matí. El passeig no és del gust de l'Eumir, que acaba
queixant-se de què aquest no és el seu ritme, argumenta que cadascú
té el seu, amenaça per marxar tot sol, comentant que fa molt temps
que no ha estat a les cadolles fondes. El Damiano desconeix on són,
però el Serafí conscient del perill de la seua llunyania (vall
avall, després cal creuar a la dreta pel coll més favorable i
continuar davallant una bona estona. Una excursió d'una tarda
d'estiu, que és el que fa la canalla per anar-se'n a banyar, a hores
d'ara només els pescadors hi trobaries, ni això, perquè deuen ser
molt més avall, o pot ser que hagin anat a pescar al torrent bessó),
fa els possibles per capgirar les intencions de l'Eumir.
De primeres no
l'escolta, ni respon a les preguntes sobre l'estat de la seua dona o
dels seus fills. Només reacciona quan esmenta la vida en parella del vell
Anotador, gens comuna en aquesta seua societat. Els comentaris se li
escapen, per poc reflexionats, sobre l'enamorament perdurable. El Damiano escolta atent, el pare Examinador
capcot, continua de la mà del Serafí satisfet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada