Finalment han estat
parlant tant de massatges, que el Damiano no li ha fet cap pregunta
de les que ell creu importants. Fa uns dies que és al poble i quasi
ni ha sortit de casa. Es va trobar el rebost ple,
encén el foc al tard i dorm d'hora. Nota que dorm molt, s'aixeca
tard, però a gust, esmorza, per ell l'esmorzar és sagrat, després
neteja una mica i es tanca al despatx. Dina a l'hora, descansa una
mica, i es torna a tancar al despatx, llegeix una bona estona (ha
descobert la captivadora biblioteca de què disposa), quan es cansa,
surt a prendre l'aire, acostuma a ser quan els veïns van o tornen
del passeig, llavors xerren una estona, torna a entrar casa, posar la
ràdio i es prepara un sopar lleuger. Llegeix una estona més o
escolta la ràdio i se'n va a dormir. S'adorm ràpid, profundament,
s'aixeca a pixar quan encara és fosc i torna al llit fins que es
desperta a l'hora que els nens ja són a escola.
Al Serafí li agrada
sortir a passejar amb son pare. Ara que ja comença a fer fred, el
tapa ben tapat i fan el tomet. Mai havia compartit gaires coses amb el seu
pare, en un inici es veia obligat, perquè el vell no vol passejar
més que amb ell. El silenci els acompanya, lentament de la mà
recorren tots els racons. Li permet observar la seua
obra, les coses que es fan malbé, les que s'han d'arreglar. Mentre
passegen barrina les millors solucions per a cada cas, la combinació
de materials, les textures, els colors. Pensa a veure als picapedres,
acompanyar-los fins i tot a les pedreres per escollir el material
que més l'interessa. L'any que ve s'hi ficaran amb l'entrada sud.
Mai li ha agradat aquesta entrada, les altres estan prou bé, ja té
la conformitat i només els hi resta anar solucionant els problemes
del projecte. El rei va insistir molt de què no per engegar una obra
major, descuidin les altres, per això abans que la neu colgui els
carrers, volen enllestir les feines pendents i avançar-ne algunes.
Durant l'hivern es dedicaran a reparar i a reconstruir l'ornamentació
malmesa, la parella d'escultors fa temps que hi treballa. El projecte
de l'entrada sud serà el més important en què hi hagi treballat
mai. Diuen que cada generació dissenya una de les entrades, n'hi ha
set, sis d'elles esplèndides, menys la sud que és a la que a ells
els hi pertoca. Els hi han dit que és l'entrada menys important de
totes, la sud només l'utilitzen els que van vall avall, ni tant sol
té un nom escaient, Sud, per què és la més baixa? L'inferior, la
dels xiquets, els pescadors, el bestiar a la tardor. No és pas
l'entrada de les Esfinxs, amb la seua portalada culminada amb un arc
de doble punta, que segons com et col·loquis emmarca les tres
esfinxs. Ni l'entrada Vetada, la que més s'utilitza per pujar als
llacs, feta amb els marbres de bretxes roses més allunyats del
poble. És la seua gran obra, encara que també tenen pendent la
reestructuració de la plaça de la Distribució, una denominació
periclitada, que actualment amb el desenvolupament de la xarxa urbana, no reflecteix la seua privilegiada categoria.
Missippi John Hurt - "Lonesome Valley"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada