La
senyora viceconsolessa utilitzava els serveis d'una empresa local de
distribució tècnic personal. Li semblava que d'aquesta manera
estava menys lligada fiscal i administrativament. Preferia
subarrendar a una secretària, i pagar les factures a l'empresa que
no pas mantenir-la en nòmina. Tot eren avantatges, li va dir la cap
de l'empresa de distribució de personal, una dona que no per amiga,
sinó per una antiga relació professional comuna amb el malaurat
vicecònsol, coneixia bastant bé. L'empresària va muntar el negoci
una vegada la va repudiar el seu marit, i el judici post divorci fes
que el seu negoci inicial de guies per la serra, del qual el
vicecònsol n'era soci fundador, fos traspassat al marit, cap de
família, com principal font del sustentament familiar. El marit la
va repudiar per adúltera, cosa que ella mai negà. Va assumir la
sentència i els fets amb la dignitat i fortalesa amb què es pren la
vida. Encara no és casada amb el seu amant, ni tan sols li passa pel
cap, malgrat que l'empresa de repartiment de treball li funciona
força bé.
L'assassinada
viceconsolessa exigia que sempre fos la mateixa persona la que
treballés per ella. I així era, una noia noucasada que li
solucionava la feina la mar de bé. Aquesta noia feliç pel seu
casament, refiada, contenta i agradable, complaïa molt a la
viceconsolessa, és més, segurament en el seu interior pensava que
seria la seua perfecta substituta. La connexió amb l'acusat és per
una de les seues amigues íntimes, interrelacionada amb el Ramiro
també per temes laborals. Aquesta treballa a la ferreteria local, fa
una mica de tot, inicialment va ser contractada com ajudant
administrativa, però com no se n'acabava de sortir, abans
d'acomiadar-la, la fan anar de comodí a la botiga. Diuen que és una
noia més aviat fosca, que sembla que estigui a disgust a tot arreu,
amb tot això se la veia esmorzar sovint amb el grup del Ramiro. Li
duia personalment les comandes, com a altres clients, i el que va
aixecar les sospites i ella no ha estat capaç d'esclarir, és
l'origen de la seua l'amistat amb la viceconsolessa, és més, se sap
que era molt recent i que àdhuc la visitava, a més a més matava hores xerrant al viceconsolat amb la seua amiga. No acostumaven a coincidir
les tres dones, ni al viceconsolat ni enlloc, fins i tot la
secretària desconeixia l'estreta relació entre ambdues, reconeixen
que probablement les presentés durant una de les seues freqüents
visites al despatx, però que es pensava que la cosa no havia anat
més enllà.
La
noia ha estat citada per aquesta tarda, els periodistes l'esperaran a
la sortida, si és que surt. Ella es mostra inquieta, molts asseguren que és el seu estat natural. El comissari, desplaçat
especialment, creu també que el seu testimoni és clau al context
de la investigació. En canvi el cap de la guàrdia municipal pensa
que tot plegat és una pèrdua de temps, que s'emportin al Ramiro i
el jutgin, sigui aquí o allà i que tota aquesta història acabi
d'una puta vegada, perquè la noia aquesta és una pobra beneita que
només farà que emprenyar i complicar-ho tot encara més. Si ell
hagués de fer cas de totes les xafarderies que corren pel poble, no
faria res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada