La
viuda és del tot diferent fora de l'àmbit estrictament
laboral. Quan va a cotitzar a l’adjunta de secretaria, que es veu
que val per tot, es mostra cordialment afable i sempre el tracta amb
consideració i cortesia. En canvi quan la veu o se la troba lluny de
l’ajuntament, les seues relacions es limiten a una ràpida
salutació i prou.
Per
fi s'escau el dia de la celebració dels difunts de la família
de la seua amiga i veïna. La primera jornada, la dedicada a les
matances, sense cap missió destacada, es limita a compartir hores
amb els homes vagarosos allí congregats, mentre les dones xerren o
s’entretenen en una altra part del pati de la casa familiar. Els
homes fumen, prenen cafè o xerren (no gaire), asseguts per grups
sota l’envelat. Està mal vist marxar abans d’hora. L’avorriment
regna, fins que amb les taules parades, l’alcohol comença a
brollar en forma de fresques cerveses, en un inici, i Arac
(un aiguardent local, que alguns dilueixen en més o menys mesura).
Les dones de la família manen, fins que al capvespre el capellà
beneeix l’altar, amb la meitat dels marits mig pets. Per refer-se,
l’endemà masteguen fulles de coca, dutes de la província veïna
del nord.
El
segon dia la festa va in-crescendo, pel de matí s’espera a tothom
per esmorzar la fritada amb mongetes, després qui més qui menys
s’escapa a fer la becaina. El dinar comença tard, les amanides,
les verdures acompanyaven les avirams, porcs i capons, i finalment
corders i cabrits; ceba, all i espècies per tot arreu. Els plats es
devoren amb fruïció. Abans que acabi l’àpat, l’orquestra
comença a interpretar temes tradicionals, esperant que s’arranqui la primera
parella, iniciant així el ball amb la tarda
avançada. A les sis del vespre ja es fa fosc, llavorers s’il·luminen
les bombetes de colors de l’envelat. Els homes i les dones es
barregen, ell se situa prop de la viuda, que és sol·licitada per un
bon nombre d’amistats, encara que no fa per ballar. Al cap d'una bona estona els menestrals que l’observen, l’insisteixen perquè
tragui a ballar a alguna xicota. Té controlada a la viuda que
continua defensada. Es decideix per una noia que accepta gustosa,
llavors s'inicia el sarau bescanviant parelles, fins a la cançó de
comiat. La viuda balla uns quants cops amb diferents elements, sense cap opció per ell. La gent s’acomiada amb lentitud,
parsimònia i traïdoria, sembla que no volen que s’acabi la festa,
és diumenge, l’endemà toca pencar, però al poble la gent fa de
més i de menys amb la jornada laboral. Se sent pesat i l’alcohol
comença a ficar-se-li malament. Quan per fi marxa, molts dels assistents
continuen de xarrameca.
Buzz Clifford - "Moving Day"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada