 |
| Foto. J.M. Molgó. |
Hi
ha la noia, l'adjunta de la secretaria municipal, no és gaire guapa,
però li fa ullets, i es diu: per què no! No té un cos massa
suggeridor, però es diu: no està tan malament, no creus? La tia li
segueix el joc i cerca la complicitat a la conversa amb altres
persones. I es torna a dir: què cony! La noia se li fot al cap en
tot moment i ell fa el possible per atansar-s’hi. Ella pregunta
molt i respon poc, ell està content de parlar a mànigues amples de
la seua vida, cofoi, crec que fins i tot es va enamorar per uns
quants dies.
Sempre
és tornar a començar, cada cop que es veuen és com si no haguessin
avançat ni un pam, com més proper i més sol·lícit ell intenta
ser, més aspra es torna ella. Després prova de distanciar-se, i adverteix que és ella la que s'apropa, però si afluixa, ella
de seguida treu les ungles. A la fi, cansat de tibar i des-tibar, ho
deixa córrer, i per avorriment es fot a treballar a una obra.
Estan
fent reformes a una casa a la part de dalt del poble, per encabir-hi
unes quantes habitacions pels turistes. Hi treballa l’amo de la
casa i un dels seus fills, l’únic que roman al poble. Han llogat
un paleta amb el seu manobre, i ell: el vicecònsol, que es passa la
jornada remenant runa i fen regates amb la maceta i el ròtring.
Comencen ben d’hora, quan s’aixeca el sol, paren a esmorzar el
bon tiberi que els hi prepara la mestressa, fins a la una, a dinar
cadascú al seu cau. Enganxen a les dos fins a dos quarts de sis, a
casa arriba rebentat, sense ganes de fer-se el sopar, marxa a fer una
cervesa i menjar alguna cosa pel poble. L’endemà el mateix fins
dissabte, que només treballen mitja jornada.
Dissabte
a la nit es reuneix la gent jove i no tant jove, per conversar,
ballar, o festejar per algun local mig arreglat per l'ocasió, però
ell se'n va a dormir i s’aixeca el diumenge abans de dinar. Les
obres s'allarguen un parell de mesos, aguanta fins a la conclusió,
però quan el paleta l'ofereix la possibilitat d'engegar-ne una
altra, la refusa al·legant el deixat que té el viceconsolat.
Llavors,
s’hi fica de valent amb les seues feines. Les estira tot el que
pot. Fa un horari reduït: al matí prepara els papers i a la tarda
els arxiva. Com el seu antecessor, és extremadament endreçat
(potser no tan meticulós). Ell segueix la seua metodologia,
mantenint el dietari al dia. L’única cosa realment important són
els tràmits del relleu, que calen custodiar permanentment en ordre
per a quan es presenti l’ocasió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada