Ja
es compten amb quatre els mesos anxovat dins la vall, i encara no ha
entrat en cap cercle de camaraderia com fan els mascles habitualment per esbargir-se i emparar-se.
Molts el consideren un solitari borinot i taciturn, els altres tampoc
hi pensen. El seu amic, que menysprea les relacions socials amb la
gent del poble, per banals i ridícules, li aclareix com ho ha de fer:
el més encertat és fer-se amic d’algunes senyores respectables,
dones madures amb les qui no hi cap la sospita d'interès eròtic.
Aquestes, el faran avançar en l’àmbit social, segurament
invitant-lo a alguna celebració, habituals abans de la Festa Gran, a
la qual ja arribaria integrat a algún rogle confraternal, que tant
s'estilen. Ha d'oblidar-se de les noies casadores, com a estranger el
veuríen amb un limitat futur, a més a més es casen molt joves i de
seguida crien. Igualment ha de respectar una distància prudencial
amb les joves casades, per les gelosies dels seus marits, un defecte
congènit, i del gran perill d’elles. És clar que existeixen
relacions no oficials entre les dones i els homes del poble, però
aquestes es condueixen amb cura i secret per no emprenyar a ningú, i
no provocar cap desastre irresoluble, cosa que no suportaria
l'encarcarada estructura social. Després de rumiar-s'ho una mica,
creu que la persona adequada és la veïna de sota.
El
gruix de l’examen se centra amb el coneixement pràctic del
territori. No és que tingui que porta algú d’excursió, sinó que
des de la primera plaça del poble ha d’indicar noms de topants i
recorregut dels camins, assenyalant-los i descrivint-los al regidor
responsable. Aquest el qualifica d'excel·lent, restant força
complagut amb el futur fitxatge. La part del tracte i coneixement
personal la realitza tot seguit amb la persona cap d’hostatgeria.
Aquesta dona és una viuda jove, que ha passat els darrers anys
allunyada del poble, treballant a un hotel de la costa sud, tornada
fa pocs dies, de seguida li van oferir la vacant. Encara no se l'han
presentat oficialment, suposadament el seu pis també hi depèn.
Durant les últimes setmanes no s’ha esdevingut cap acte oficial al
qual hagués d’assistir.
El
convoca al seu despatx fent-li omplir el qüestionari establert,
ràpid, a manera de test. En haver acabat li planteja qüestions
d’assegurança a tercers i responsabilitat civil. Té sort, era el
que s’havia mirat la nit anterior a les pàgines sobre assegurances
del viceconsolat. Personalment està ben cobert a tercers i
responsabilitat civil davant un accident, la pòlissa teòricament
respon fins i tot, davant una negligència greu. La viuda ho trobà
ben encertat, això que respon maquinalment i de correguda, intentant
mantenir a mirada frontal, sense que se li escapi una furtiva ullada
a la pitrera de la seua interlocutora, una dona terriblement
atractiva i pertorbadora, de bones columnes, cabells foscos ben
pentinats, i cutis diví. Ix de l’entrevista examinadora, mig
marejat, segur, sí, d’haver superat la prova, se’n va a
prendre's una cervesa, que li entra travessera, i a dormir la
migdiada, sense dinar, confús i amb mal estar.
Benjamin Biolay - "Ton héritage"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada