divendres, 14 d’agost del 2015

Nous contes per un nou estat. - Sisè: ESCALABORNAVA. (16)

              --La paia li va presentar a la Gilda, i el Prudenci, que en un principi no la podia ni veure, més que res perquè la veia com un incordi sempre adjunt a la seua enamorada, llavors el carallot per no renunciar al seu amor, doncs vinga tu, fot-li fort que fa baixada.
--Però també s'hauria de comptar amb l'opinió de la Gilda.
--Ella està boixa per la Leo, fa el que ella li digui, i si de pas té la mínima opció de fer-se-la, a bodes em convides, ella està encantada de la vida.
--Doncs aquesta relació triangular deu de ser tota una festa.
--No ho saps prou bé, sobretot per la Gilda, que deu ser la dona més cofoia del poble.
--I ella no li ha fet cap lleig al teu fill?
--Què dius!, el bé que s'ho passa, i el pitjor que ell també li ha trobat el punt, crec que de les tres puntes del triangle, aquestes dos són les que més arronsen.
--T'ho ha dit el Prudenci?
--Sí, m'ha confessat que quan va a casa de la Gilda, que és el punt de trobada sexual que va exigir la Leo, per cerciorar-se de la presència de la seua còmplice; no se la sap llarga ni res: follar sí, però a casa dels altres. Doncs el que et deia: que no li sap gaire greu que la Leo no hi sigui, o que faci tard, tots dos engeguen els motors sense escalfament ni res, es veu que és veure's i ja està.
--Encara tindràs una jove dedicada al subministrament.-- El Serafí se'n fot.
--Que va! Aquestes coses duren el que duren i el fregament continuat, esgota encara amb més rapidesa els terminis de l'enamorament convencional. El que passa, també, és que acostuma a acabar malament.
--La tal Leo és molt llesta. --Conclou el Damiano.
--Ja ho pots ben dir! Quan tot hagi passat, ella continuarà la seua vida com si res, tan tranquil·la, se'n sortirà amb total impunitat, gaudint de l'amistat incondicional de la Gilda, que a més a més sentirà una desagradable sensació de culpabilitat, en canvi el meu nano se sentirà buit, brut i poc després desolat.
--No me l'acabo de figurar a aquesta Leo.
--Jo perquè me la va presenta un dia el meu fill, crec que em va dir que treballa als conreus, és més gran que ell, ni tan sols van fer junts els estudis, no sé pas com la va conèixer. --Al Damiano, que porta unes setmanes al poble, encara hi ha moltes coses que el sorprenen, com que en una societat tan tancada hi hagi gent que no es conegui. No ho sap exactament, però no creu que arribin al mig miler de persones. Se'n guardarà molt comentar-ho, sempre que ha qüestionat alguna cosa al respecte li han sortit amb caixes destemprades.
--Però el teu fill viu encara a casa seua?
--Sí, cadascú al seu corral.
--Així tampoc serà tant greu, quan s'acabi l'escalfament no caldrà que comencin a bellugar palets amunt i avall, ni a despenjar quadres i buidar armaris. A mi la cosa que més em fot de les ruptures, és haver de començar a reorganitzar-te la vida de nou, potser per això admiro la teua relació Eumir.
--L'estabilitat és molt important.
--I tant, i més amb feines com la teua o com la del meu pare.
--No pots anar pas perdent el temps, si tens la vida sentimental arranjadeta, ja tens molt de guanyat. No sé si el Damiano sap el que vull dir?