--La paia li va
presentar a la Gilda, i el Prudenci, que en un principi no la podia
ni veure, més que res perquè la veia com un incordi sempre adjunt a
la seua enamorada, llavors el carallot per no renunciar al seu amor, doncs
vinga tu, fot-li fort que fa baixada.
--Però també s'hauria
de comptar amb l'opinió de la Gilda.
--Ella està boixa per
la Leo, fa el que ella li digui, i si de pas té la mínima opció de
fer-se-la, a bodes em convides, ella està encantada de la vida.
--Doncs aquesta relació
triangular deu de ser tota una festa.
--No ho saps prou bé,
sobretot per la Gilda, que deu ser la dona més cofoia del poble.
--I ella no li ha fet
cap lleig al teu fill?
--Què dius!, el bé que
s'ho passa, i el pitjor que ell també li ha trobat el punt, crec que
de les tres puntes del triangle, aquestes dos són les que més
arronsen.
--T'ho ha dit el
Prudenci?
--Sí, m'ha confessat
que quan va a casa de la Gilda, que és el punt de trobada sexual que
va exigir la Leo, per cerciorar-se de la presència de la seua
còmplice; no se la sap llarga ni res: follar sí, però a casa dels
altres. Doncs el que et deia: que no li sap gaire greu que la Leo no
hi sigui, o que faci tard, tots dos engeguen els motors sense
escalfament ni res, es veu que és veure's i ja està.
--Encara tindràs una
jove dedicada al subministrament.-- El Serafí se'n fot.
--Que va! Aquestes coses
duren el que duren i el fregament continuat, esgota encara amb més
rapidesa els terminis de l'enamorament convencional. El que passa,
també, és que acostuma a acabar malament.
--La tal Leo és molt
llesta. --Conclou el Damiano.
--Ja ho pots ben dir!
Quan tot hagi passat, ella continuarà la seua vida com si res, tan
tranquil·la, se'n sortirà amb total impunitat, gaudint de l'amistat
incondicional de la Gilda, que a més a més sentirà una
desagradable sensació de culpabilitat, en canvi el meu nano se
sentirà buit, brut i poc després desolat.
--No me l'acabo de
figurar a aquesta Leo.
--Jo perquè me la va
presenta un dia el meu fill, crec que em va dir que treballa als
conreus, és més gran que ell, ni tan sols van fer junts els
estudis, no sé pas com la va conèixer. --Al Damiano, que porta unes
setmanes al poble, encara hi ha moltes coses que el sorprenen, com
que en una societat tan tancada hi hagi gent que no es conegui. No ho
sap exactament, però no creu que arribin al mig miler de persones.
Se'n guardarà molt comentar-ho, sempre que ha qüestionat alguna
cosa al respecte li han sortit amb caixes destemprades.
--Però el teu fill viu
encara a casa seua?
--Sí, cadascú al seu
corral.
--Així tampoc serà
tant greu, quan s'acabi l'escalfament no caldrà que comencin a
bellugar palets amunt i avall, ni a despenjar quadres i buidar
armaris. A mi la cosa que més em fot de les ruptures, és haver de
començar a reorganitzar-te la vida de nou, potser per això admiro
la teua relació Eumir.
--L'estabilitat és molt
important.
--I tant, i més amb
feines com la teua o com la del meu pare.
--No pots anar pas
perdent el temps, si tens la vida sentimental arranjadeta, ja tens
molt de guanyat. No sé si el Damiano sap el que vull dir?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada