A tota la zona d’hostes no existeix cap andròmina de
menjador, cada habitació disposa d’una nevera amb begudes, fruites i
xocolatines. A recepció només hi treballa una persona que es passa la
jornada a l’interior del seu despatxet. Es lleva d’hora. El primer que fa és anar a recepció, ha de
cridar a l’empleat i esperar que aparegui. Vol que l'indiqui com
funciona la zona d’aigües. Li explica amb tota l’educació
del món, repuntada per una mica d’alegria matinera. La Diana és
d’aquelles persones que quan s’aixequen contentes, no es
pregunten per què, només li ha estranyat la mínima predisposició
de l’empleat, com si li sabés greu obrir la zona per ella. Durant
tota l’estona que roman entre banyeres de bombolles i sauna, no hi entra ningú més al recinte, millor per ella que gaudeix de
les instal·lacions amb exageració. En marxar, encara amb millor
cara, passa per recepció i crida de nou per reclamar la presència
de l’empleat avisant-lo què abandona el local, tal com ell li ha fet
saber abans d’entrar. L'homenet surt del cau per tancar la porta d'accés manualment.
L’esmorzar és copiós, un bufet lliure assortit amb
totes les variants de les més diverses cultures gastronòmiques, no
tan sols del seu Departament sinó d’altres ben distants. Els
treballadors de la casa entren i s’agrupen en petites colles durant
els vint minuts estipulats. Ella esperava trobar-se amb alguns dels
seus companys, però fins ara cap ni un ha fet acte de presència,
serà que la nit se’ls hi ha fet llarga. A l’àrea de relacions
personals li confirmen que tots els seus companys ja han abandonat
l’edifici. Gran part ha regressat a les respectives
circumscripcions amb l’aerotransport de matinada (fins ahir a les
deu de la nit hi havia de temps per inscriure’s al vol) altres han
marxat pels seus propis medis, uns a visitar la seua família a la
capital, i els més propers han preferit prendre el tren o algun
altre mitjà de transport privat. De totes maneres tots disposen
d’una anuència de tres dies complets per fruir turísticament de
la ciutat. Ella ha de reservar lloc a l’aerotransport pel dia que
vulgui regressar, que per la Serra no serà abans de quatre dies.
Això provoca una disfunció al funcionari que ha de consultar en una
pantalla, un momentet si us plau. L’home estorat, triga una estona
esbrinant informació, demanant permís per accedir a ajustats
terminals. Arriba inclús a mesar-se els cabells abans de
comunicar-li que està tot arreglat: li ha pogut allargar l’anuència
provisional un dia més, llàstima que la residència, aquell dia
estigui completa. Haurà de passar la darrera nit en un hotel a
compte del seu crèdit de la Seguretat. També li ha aconseguit que
pugui fer les menjades al restaurant de l’edifici. Li demana si hi
veu algun inconvenient en passar una nit fora, ell, assegura
somrient, li recomanarà un lloc fiable. La Diana respon que ja li
està bé. L’aerotransport que agafarà no és de parada habitual a
la Serra, ja que és un viatge de llarga distància, el que significa
que surt a les set de la tarda i s’ha de presentar quinze minuts
abans a l’hangar de Seguretat, on va arribar.
Sun Ra Arkestra - "Face the Music/ Space is the Place"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada