Al
nostre home quan se li gira el cervell li agafa per sortir de la
vall. Viatges curts, però sucosos, a la capital provincial o més
lluny, fins i tot a l’estranger. No fa pas gaire, tornat d’un
d'aquests periples o petites escapades com ell diu, agafant el bus
directe que puja fins a la vall, ha gaudit d’una petita porció de
la tan esquerpa bona sort.
Assegut per la zona central el vehicle, espera pacient l'eixida després de carregar l'equipatge al sostre, que ja han cobert amb una lona. Amb el motor engegat, el xofer obre la porta per darrera vegada, fora fot més fred de l’habitual per l'època de l’any, i en aquell darrer moment puja ella, lleugera d’equipatge, que de seguida encabeix fent-se lloc per les primeres files. Quina il·lusió, quin gust de desig per un moment, no, per uns quilòmetres! Es fica en postura òptima per observar-la, però quina mala sort la seua!, un dia que coincideixen, per poc que hagués estat atent hauria fet els possibles per seure a la vora, un dia que l'autobús va ple, es regalima pensant en la possibilitat d’arronsar amb ella, d’olorar-la, quina putada! Des d’aquí estan, la veu mesant-se els cabells foscos onduladament perfilats, a vegades s’imagina que albira el coll suau celestial, el nas meravellós, la bufanda estampada amb els seus colors, les arracades de pedra a joc penjades de les seues orelles divines; roman tan lluny com sempre l’ha tingut.
Assegut per la zona central el vehicle, espera pacient l'eixida després de carregar l'equipatge al sostre, que ja han cobert amb una lona. Amb el motor engegat, el xofer obre la porta per darrera vegada, fora fot més fred de l’habitual per l'època de l’any, i en aquell darrer moment puja ella, lleugera d’equipatge, que de seguida encabeix fent-se lloc per les primeres files. Quina il·lusió, quin gust de desig per un moment, no, per uns quilòmetres! Es fica en postura òptima per observar-la, però quina mala sort la seua!, un dia que coincideixen, per poc que hagués estat atent hauria fet els possibles per seure a la vora, un dia que l'autobús va ple, es regalima pensant en la possibilitat d’arronsar amb ella, d’olorar-la, quina putada! Des d’aquí estan, la veu mesant-se els cabells foscos onduladament perfilats, a vegades s’imagina que albira el coll suau celestial, el nas meravellós, la bufanda estampada amb els seus colors, les arracades de pedra a joc penjades de les seues orelles divines; roman tan lluny com sempre l’ha tingut.
Al
darrer poble abans de la pujada forta fins al coll, per on traça la
vella via fèrria, fan l’habitual parada. La gent baixa a pixar, o
a comprar alguna cosa. Disposen de més d’una hora llarga de llum,
normalment suficient per encarar les marrades i baixar el pas amb les
darreres clarors, però ha començat a nevar fort per dalt, diuen els
que baixen. La primera nevada de la temporada, nevada primerenca, per
inesperada. Serà poca cosa, afirma l’encarregat de la parada del
poble, mentre truca a la dona perquè s'atansi a preparar
l'immoble que l’empresa habilita pels passatgers davant contratemps
com aquest. Els viatgers ja se n'avenen, uns aniran a sopar a la
fonda del poble, els que tinguin amics o familiars hi passaran la nit
convidats, i els que no, dormiran a l’habitatge de l’empresa,
l’encarregat encendra l’estufa i repartirà mantes. Demà al matí
diuen que el temps millorarà i podran continuar el viatge.
El
desafortunat abans de fer cap moviment, espia els passos de
l’adorada. Els petits comerços del poble són a punt de tancar.
Lluny queden els dies del ferrocarril, ella encara se’n
recorda haver agafat el tren amb els seus pares. El govern central va
clausurar fa temps la línia, potenciant el tràfic rodat per la nova
carretera, però aquesta passa lluny d’aquí, massa lluny. Mata
l’estona xerrant amb una botiguera coneguda, el nostre homenet
l'observa de lluny. Fa fred al carrer, però no la vol perdre de
vista. Està molt excitat, no pot pensar en res més, no sé què
farà si la noia se’n va a sojornar a casa de la botiguera. La
depressió el prendrà sense remei i amb la foscor l'enfonsarà per un
terreny perillós, que no vol tornar trepitjar pas.
Stevie Wonder - "Do I Do"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada