Davallar fins al poble a
primera hora del matí, amb la neu dura i compactada rere d'uns
jorns serenys, serà divertit. Les pales permetran una esquiada
perfecta, gairebé fins a les crestes que menen al mirador. Pensa
passar-s'hi un parell de dies, ara que el temps ho permet, i
regressar tranquil·lament també de bon matí, abans que es
transformi la neu de les solanes.
Des del mirador estant,
albira els carrers del poble prou nets de neu, el rierol corre,
l'afluent glaçat. Els sorolls de la vila no abasten l'àrea del
mirador. Plega els esquis i davalla per la tartera pelada a salts de
cabirol. El terrabastall que provoca resta apaivagat pels auto-generadors de moltes cases, es veu que fa uns dies que pateixen
un tall de llum, que en altres circumstàncies seria la principal
preocupació de l'alcaldessa, però actualment i tal com estan les
coses, tan sols és una més a sumar al cúmul d'adversitats.
És una persona que
normalment li surten bé les coses, no pateix gaire pels possibles
entrebancs que puguin entorpir la seua empresa, no acostuma a passar,
posseeix la suficient intuïció per avançar-se als problemes, els
preveu abans que apareguin. No hi ha assumpte: si no percep els
obstacles, és que no n'hi ha, o almenys, a ell no l'afecten.
Aleshores ha baixat pels carrers del poble tot confiat cercant una
fonda, no les freqüentades per turistes, una de les de tota la vida.
També podria dormir refugiat en un paller o petit cobert qualsevol,
però potser s'està fent gran i cada cop aprecia més l'escalfor
d'un bon llit, ja n'ha patit prou de fred.
Ha anat directe a la
fonda alta, la més allunyada del centre, aquí lloguen habitacions a
l'última planta. La mare del Damiano li ha donat referències: quasi
sempre l'ocupen xofers i viatjants, el lloc és net i la teca
abundosa, els amos no accepten turistes, l'únic problema és que
estigui plena. La troba tancada. Estranyat truca a la porta del
davant, cercant informació.
--No hi ha ningú, la
policia la va tancar, vagi-se'n a cercar lloc per altre cantó, aquí
no trobarà res de bo. --Li han deixat anar de mal aire des de
darrere d'un finestró una veu ronca, mes forta. --Marxi's d'una
vegada. --Li etziba la veu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada