Aiguamolls de
Rufea
El regrés, el retorn des de Butsènit
L'ermita dedicada
a la mare de Déu de Butsènit des del segle XII, reformada i aixecada de nou
tal com és ara 1.649. El col·legi després, xalets, restauració
i finques congregats en un frescal prop del Segre. De la mateixa època, l'aportació del canal de Pinyana va
afavorí el creixement de l'horta.
De les cases de
Butsènit, amb l'ermita, arbres poderosos demostrant solemnitat, la
font amagada. Cal retornar sense pressa per la pista de la riba, passant pel
centre de reunions de cigonyes, sobre els talussos de la propietat
privada abandonada, davant mateix del gual entubat.
Es planta a
vora l'aigua mirant-lo, amb la dels cabells curts ben a prop,
enjogassada amb el seu serrell. Una noia li fa una cua a l'altra, fa
nosa, o li sembla a ella? Ell se n'adona, surt de l'aigua, la dels
cabells curts darrere seu, tot d'una s'aixequen i es fan fotos
aprofitant el fons del riu, sota els pantalonets duen el biquini, es
remullen una mica, el justet. Els conviden a les fotos, comencen les
variacions de persones, posicions i retratats, al final es queda la
parella, primer agafant-se de la mà, després arramblant-se dels
malucs.
De seguida
tornarem a entrar als aiguamolls per fer les variants que ens
apeteixi, des d'una punta pels senderons fins als vells talussos que
ens permeten una visió un xic més elevada o bé circumval·la'l, després del punt de guaita.
El pastor rere el
ramat, les aus volant a ras de les ovelles, els ciclistes, els
circuits de darrere ens brinden un escape vers la carretereta
asfaltada, a considerar si vas amb bici. Sortirem per l'extrem dels
aiguamolls amb la visió del la Seu Vella espectacular, amb la porta
dels Apòstols al capdavant.
Es bescanvien
les fotos i se les ensenyen. Una d'elles, proposa amb un accent força
curiós, un nou joc de fotos amb petons. Torna la combinació
d'elements sense limitacions porugues. La xiqueta fa estona que s'ha
apercebut de la condició de les noies, dubta si... el sol caient,
l'aigua corrent, l'aire fresc que el riu du impregnat d'essències, els
mugrons durs. Conclouen amb un petó comunitari, recullen i les
tres marxen sense dilació, acomiadant-se alegrement. Seu sobre
una pedra, sembla que li falta l'aire, panteixa mig marejat, el cor
li batega amb força, fa els possibles per dissimular. La xiqueta
aprofita per remullar-se els peus, ell es remulla la cara i la sina.
Avui no serà bo per a res més. No la tornarà a veure durant anys,
fins que més viscuts, compartiran també, les fotografies d'aquell
vespre.
Els bernats pescaires reposant al Segre, els corbs marins sobre les branques
amb les colònies d'ànecs de coll verd desplaçant-se amunt i avall amb curtes bandades,
d'on ve tot això mentre camines a contra-direcció de les aigües sense sentit ni fi gaudint del passeig.
amb les colònies d'ànecs de coll verd desplaçant-se amunt i avall amb curtes bandades, |
d'on ve tot això mentre camines a contra-direcció de les aigües sense sentit ni fi gaudint del passeig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada