A
l’altre costat un home de més o menys de la seua edat el saluda
amb la seua llengua. De seguida es presenta, fent-li fa saber la raó
de la visita: com a representant de la seua minúscula nació al
vilatge, rep als compatriotes nouvinguts i els demana tres qüestions.
El
paio encara no se n'avé, i ja té les preguntes a sobre. És
independent i solvent? Ha estat alguna vegada en un país de la
llista dels no amistosos, que es renova cada sis mesos al Butlletí
Oficial, o si ha estat en temps en què restaven obertes les
relacions?, la qual cosa invalidaria la primera part de la pregunta.
Té algun familiar que depengui d’ell?
Les
respostes són: sí, no, no.
--Perfecte.—Contesta
l'espècie d'amfitrió. --En tal cas no hi trobo cap impediment pel
traspàs de poders. Aquí li entrego la cartera i la clau de
l’armari, només caldrà que signem un parell de papers i llestos.
Em dispensarà d’una actitud tan precipitada, però l’autobús
marxa dintre de tres quarts d'hora i no n'hi ha cap més fins que
passi el cap de setmana.
--Signar
el què?—
--El
traspàs. Des d’aquest moment vostè és el nou vicecònsol del
nostre país a la població.—
--Cònsol
de què?, si ni tan sols tenim representació diplomàtica a la
capital.—
--No
té res a veure, a la nostra Constitució hi consta que a més a més
dels indrets més representatius de planeta, el nostre petit estat
fixarà representants en tots els punts clau que convingui, esmentant en un annex
aquest poble com a exemple. Podríem dir que és també l’únic
lloc dels anomenats estratègicament importants en què tenim
representació, però ja se sap, qüestió de pressupost suposo, i
que la nostra Constitució no s’ha revisat des de fa un fotimer
d’anys. Sigui com sigui aquí té la cartera, si no vol signar, es
ven bé igual, les coses són així. Jo porto mesos reclòs en aquest
poble i ja haig complert, ara, jo sí que vaig signar, això que el
meu antecessor només s’hi va estar un parell de setmanetes, deu
ser els canvis dels fluxos turístics, o les dificultats de
transport, sembla que anem enrere, no creu? A l’interior de la
cartera trobarà un sobre en el qual se li explica tot el protocol, i
la forma de redactar els informes que ha d’enviar al ministeri cada
tres setmanes i mitja, gens complicat no es preocupi. Una cosa: el
seu salari se li ingressarà cada dia quatre de mes a l'agència del
banc local, cosa que es deu a la meua gestió, abans te l'ingressaven
al banc on et domicilien la nòmina, no vegi els problemes que
comportava, i la despesa en transferències. No cal que li digui que
aquests emoluments li seran més que suficients per la seua estàdia
de vicecònsol. Gaudirà igualment dels privilegis propis del càrrec,
els quals a poc a poc anirà apercebin. Hi és tot a la carpeta de
condicions de Treball, ben explicat de manera entenedora, una altra
de les meues feines, si sabés en quin estat lamentable em vaig
trobar tot un amassament de papers florits redactats amb tecnicismes
obscurs, jo em vaig encarregar de passar-ho tot a net, sempre amb el
vistiplau del Ministeri és clar, ho trobarà tot ratificat i
segellat. Per últim també trobarà, a part de totes les carpetes
oficials i les còpies dels informes enviats, un sobre personal amb
una renglera de consells que li serviran d’ajuda durant els seus
primers mesos, fins que ho tingui tot a mà. Crec que no em deixo
res, tinc l’equipatge carregat i el seient reservat, compti amb tot
el meu afecte i li desitjo tota a sort del món, és a dir: que un
compatriota amb les tres condicions requerides, aparegui el més
ràpid possible per transferir-li aquesta responsabilitat. Perdoni
les presses, però ja es fa càrrec. Adéu-siau i repeteixo: bona
sort.-- L'excònsol surt com esperitat al moment que l’autocar
comença a maniobrar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada