A.C.J. -----ONZE (trentè, 7-quart)

               4

En un dels ritus litúrgics, se li escapa una ullada al rellotge. Una mirada mecànica, que afecta més als feligresos que a ell mateix. Avui el temple plural llueix de gom a gom com mai. Amb l’inici de les obres de la nova passarel·la, molts dels operaris han acudit amb les granotes de Construccions Saira. Finalment ha enllestit el sermó servint-se d’un tema recurrent que ha contrariat als més fidels, que assistien desitjosos per escoltar una anàlisi fresca, nascuda de la seua ben ponderada lucidesa, i no un passatge re-aprofitat d’un tema més extens ja escoltat, sobre déus punitius, i penediments de les  males accions, no sols pròpies, també de les que arrosseguem des de la naixença, com recorda el pecat original. El model deriva inclús a proclamar el penediment pels fets infames dels nostres compatriotes i les misèries històriques, afortunadament aquest matí no ha arribat a tant. Cal destacar la presència per primer cop en públic, de les noves guàrdies municipals, encara sense poders ni uniforme, col·laborant en el bon desenvolupament de la cerimònia.

El disgust de la congregació arriba quasi al grau d’indignació, després de saltar-se la popular comunió, al·legant la llarga temporada que ha passat la seua adreça, buida de confessions provinents d’Achón, malgrat que això depengui de la consciència de cadascú i no pas del seu arbitratge. El capellà liquida l’ofici amb un parell de reflexions peregrines i abandona l’altar encaminant-se a la sagristia on es desvesteix sol, sense l’ajuda de l’inexistent escolà.

Tant de temps sense una missa i amb vint minuts s’ho ha fet. Havia gent que havia deixat la feina per assistir-hi i en aquesta hora els hi sobra mig matí perdut. Alguns, els menys, regressen a casa, les dones ja tenien el dinar preparat de vigília i moltes seuen als bancs enfront del temple. Els amos dels cafès també s’han afanyat a parar les terrasses que s’ocupen amb promptitud, un anòmal "jour de fête" envaeix els carrers de la població. Només les mamàs policies, com ja tothom les anomena, i la resta de municipals, continuen de servei. El Sebastià està convocat a l’ajuntament, a la seua vegada el nou sergent té a la resta membres actius congregats al cos de guàrdia, exceptuant a les noves incorporacions, que esperen a l’antesala. El sacerdot seu enfrontat a la pantalla principal de la casa consistorial, l’acompanya el Filippo, que inquiet se’l mira assegut en una cadira de rodes darrere seu. Ni l’agutzil ni el secretari són presents, el Supun resta sol, fuma un caliquenyo repenjat al sol de mig matí que pica de frontalera sobre la façana. El Sebastià espera a la planta baixa.

El capellà porta una estona amb els ulls clavats a la pantalla, no diu res. Decideix cancel·lar la connexió girant-se cap l’alcalde. No s’atreveix. Al Filippo ja li va bé, ell és l'únic que sap que la connexió no està al corrent, per a què? Amb els diners que s’estalvia va fen petites obres de millora i embelliment als carrers del poble i la gent roman contenta, a més a més ja funciona prou bé tal com està, si per una vegada que vingui algú que necessiti un servei especial, ha d’estar pagant el que costa... Al final li ha sortit bé la seua decisió o més aviat indecisió. 

        Gladys Knigt & The Pins- "I Heard It ThroughThe Grapevine"