El sacerdot ha de preparar l’homilia, recerca entre
vells apunts. Sí, té una idea i prest l’escriu en el primer tros de
paper que troba, no sigui que se l'oblidi, després els desa entre
les pàgines d’un llibre. Li costa relativament poc desenvolupar-la per completar i guarnir un sermó. Els oficis els anuncia
regularment, segons la seua disponibilitat, el proper és a Achón,
l’havia anat posposant per motius obvis i ara li escau
perfecte per reorganitzar la situació. És evident que per raons
purament logístiques, les dones són més difícils de matar. La
jugada, però és d'alt risc, més pensant amb la total impunitat en
què la Seguretat de la Junta actua a la serra. En l’acta de
defunció dels components del grup del Llerdós figurava: morts per
intoxicació accidental involuntària, amb la conseqüent retirada
dels cossos per comprovació forense. La família del municipal
volatilitzat a Riu d’Ilpó, rebé la comunicació signada per
l’alcalde i el nou sergent de la guàrdia, de la desaparició en
data de la darrera intervenció en servei; sobre terreny inhòspit,
també ficava, comparant-la amb l’experiència semblant, viscuda
pels dos municipals acomiadats, més afortunats, però.
L’ànima humana, llegeix, és a la vegada tan complexa
com infantilment senzilla. No més cal observar-la davant les
consecutives desgràcies que l’assoten. A dies, una minúcia quasi
imperceptible a ulls estranys, l’ajuda a continuar existint, ja que normal seria
concloure fatalment la lluita per la supervivència, tan desesperada i
selectiva com la mort. Però a camins sembla que no és suficient, llavors
pateix quan ensuma que se l'esvairà aviat aquesta irrupció
suplementària d’energia vital.
No se’n recorda quan ho va escriure, el troba
sinó brillant, prou acceptable per treballar el tema. Molt més
suggestiu que l’assumpte sobre la compensació dels errors, que
també li volta pel cap. Amb la fugida del Safatans, l’error ja no
és tal. Fa un parell de dies que ha fet uns passos enrere, estirant
d’un fil que encara no havia temptejat: Rascat, era el nom del
Renato. Localitzat a una de les residències de la perifèria de la
capital. Donat de baixa al poc temps de ser substituït pel noi dels
Peristell, està clar que no volem mantenir en actiu massa temps als
renatos rellevats. La fotografia que apareix a la cartilla de
filiacions deu ser la de l’original, no correspon amb la
del Peristell. Consten igualment les seues característiques
físiques, la destinació professional, el període de
subministrament, les entrades i sortides diàries (tan laborals com
de lleure). Explorar la via laboral l’ha conduït per un sentit
únic, avorrit, una estesa de dades repetides dia rere dia, sense ni
tants sols una variació en tot el seu periple. Les hores de lleure
inclouen els trajectes al lloc de treball, a part d’unes hores de
passeig diari pel parc exterior de la residència, ficava també que
estava apuntat a un campionat de futbol. Després va comparar les
dades aleatòriament, amb les d’altres interns i salvant les
diferents destinacions, eren tediosament calcades unes a les altres.
Què fa tanta gent jugant al futbol? Va pensar, si existeix un
campionat, ha d’haver-hi una mena de classificacions, alguna cosa més
o menys organitzada, sinó no posaria campionat, posaria que a les
hores lliures juguen a futbol i prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada