A.C.J. -----ONZE (vint-i-cinquè, 6-cinquè)

                                                            5
         El vehicle municipal és una de les responsabilitats del secretari, mena un acurat estat d’horaris, trajectes, serveis, despeses etc., en què a part de les comptades ocasions que l’agutzil l’ha necessitat per algun imponderable, l’únic nom que apareix a la casella de conductor, és el seu. Deixar-li a un element com el Supun, no és que l’hagi fet massa feliç; rebent l’ordre de l’alcalde, no s’ha pogut estar de pensar que ell serà secretari, molts més anys que no pas l'altre alcalde.

La moto del secretari és massa ràpida pel Supun, i massa alta. En un revolt un clot enorme partia el carril en dos cavallons, ha tirat pel dret i tot just sortir-se’n, la moto li ha marxat del darrere i l'ha tombat. A part d’embrutar-se no ha patit cap mal considerable, la moto tampoc, el retrovisor de la dreta s’ha torçat i ha fet miques el mirall. Al final de recorregut fa cap a l’ermita, bastant sencer, però amarat de suor. Abans de començar a pujar ha agafat aigua del doll lliure de vora la conducció i ha tirat pedrera amunt. I és ara, cansat, renegant entre esbufecs en tan fotut camí, que pensa que tan sols és un ninot, un ninot a disposar, un ninot tan madur que és a punt d’escapçar la branca de l’arbre que l’empara.

La maleïda tartera se li desfà sota els peus.
         El Safatans després d’eixir del seu empresonament, se n'ha anat a esmorzar en un bar del poble i hores d’ara condueix l’autobús que li correspon, una tarda borrosa com la d’avui.
         Un pèl més sereny, caminant ja pel pla ascendent, es fica a pensar amb el capellà: no hi ha cap estimació entre els dos, no hi ha ni la més mínima hipòcrita cortesia, tan ben ponderada en les relacions subordinades. Un dalt del pedestal i l’altre sota la brossa que eviten trepitjar els seus peus pudents, serà que és l’únic que olora arran de terra? Un terra separat per una esquerda de més d’un metre d’amplada que se’n va decidida vers a la barrancada, la primera de l’Aferamot. Ha de vorejar-la, i esperar que en alguna de les esquerdes aparegui el capellanot. Inspeccionat descobreix una, entapissada de grèvol i quan trau el cap per la perpendicular, veu al capellà assegut, fumant a sota. L’ha vist, però de moment no li dirigeix la paraula, ell dubta per on davallar, no és veu massa clar. --Per la següent, carallot.-- Escolta com si vingués de la sina de l’hades. Per la següent feina rai, déu n'hi do, són més de vint metres fins a fer peu pla.

--Trigues molt per ser, com dius que ets, un home de la serra, fa gairebé una hora des de què haig sentit el motor, ja em pensava que era la del sequier que anava a canviar la pala. M'has portat les fotografies?-

--Sí.-- Contesta el Supun passant-li l'aparell.--

--Són quatre i una caravana matriculada a la capital, és evident que no són turistes, no em costarà pas massa, identifica’ls aquests pardalots. Molt bé, no són cap obra d’art, però suficients. Del municipal no se n'ha sabut res més?.--

--Jo no me’l vaig trobar en tot lo camí, ara, tinc entès que abans de què jo arribés, ell va passar de baixada i no va trigar gaire a pujar, no ens devíem creuar per poc. I els del poble tampoc tenien notícies d’ell.--

--És estrany, però veig que no tens plena certesa del que dius, ho podries confirmar davant un tribunal això?--

--És el que em van dir, jo no vaig veure res--

--Què és el que et van dir? Què havia baixat una moto i havia tornat a pujar, és això el que et van dir?--

--Més o menys sí.--

--I tu en vas tenir prou, a quanta gent vas preguntar?--

--A una dona.--

--A una dona! No vas ni confrontar la informació?--

--No hi vaig pensar.--

--Ja, no era el teu deure, no xiquet?--Sap que no li pot demanar una implicació total a la causa, menys si ni tan sols sospita l’existència de la dita causa.—Espera’m aquí una estona.-- Medita, canvia de llesca seguint el pas més accessible, s’atura, tot surtin a l’espai de la barrancada, li complau el lloc, s’hi queda. Exclama en veu alta: --Com no ho haig vist abans? Han de ser dones els caps visibles de la investigació.-- Escriu unes frases a l’aparell que li ha donat el Supun i torna on l’ha deixat.

--El coneixies tu al municipal?--

--De vista només, com als altres.--

--Saps si tenia família al poble?--

--Suposo, tots els municipals són nascuts al poble, és un home jove, solter sí que sé que és, però no conec a la seua família.--

--Bé, torna l’aparell a l’alcalde i tinguis els ulls ben oberts Supun.--

No li ha agradat gens, ni el to, ni l’advertència, ni que parlés del municipal en passat, ni que l’hagués tornat a humiliar, ni el mal senderi que estan agafant tot plegat, a més a més ha tornat a caure i aquesta vegada s’ha trencat la maneta d’embragatge. Potser és el moment per fotre el camp, o ben aviat també es referiran a ell en passat.

Los Brincos - "Nadie Te Quiere Ya"