El Modern Espeleòleg. IV

      Les alçàries de la ribera de Nere (2.500m). A l'esquerra s'endevina la muralla que tanca la cubeta de sobre excavació, sota mateix del coll de l'Alfred. Al fons es comencen a aixecar els contraforts del Malh des Pois (2.883m)

        El modern espeleòleg no té la pell prima, ni tova, ni freda, i tampoc se l'agafa amb paper de fumar. Més aviat és de pell dobla, com la d'un porc.

Foto: Quim Abadia.


 

         La facilitat, la comoditat de les comunicacions comporta certs comportaments de desgana i hàbits egocèntrics, que limiten algunes propostes que no acaben de reeixir. Els mitjans són nous i encara han de créixer molt més i nosaltres amb ells. A la pràctica, en una activitat grupal com aquesta, si es vol continuar endavant, és impossible que marxi tot sola sense responsabilitat i un mínim de compromís

 

 

 

  

       Educat i respectuós, treballant en un ambient fràgil, molts cops invadim espais que han  restat impol·luts. Conscient amb la seua conservació davant agressions externes, interessos irracionals o el simple desconeixement.

        Inserit en serres i muntanyes que s'eleven gairebé imperibles deïficades per l'inconscient col·lectiu, explorar-les no és vèncer-les, ans al contrari: és conèixer-les. Com més les coneixes més les estimes.


 
       En fi, només cal sentir-te en comunió amb el mitjà que t'acull, el gran modelador. 

      La cubeta de sobre-excavació superior de la ribera del Nere, puntejats pel Tuc dera Gerbosa (a l'esquerra) i el Cap deth Hòro de Molières; hòro en aranès: forat.
      És ben plena de forats, molts d'ells per explorar aquesta vall de la ribera del riu Nere. En la toponímia d'antics mapes ens la trobem  incorrectament traduïda per: Toro.

      En aquesta cubeta es poden apreciar les pèrdues,  que com les de l'engolidor del lac deth Hòro, (foto de capçalera del Bloc) aquestes traçades amb marcadors químics (Manel Monterde en "Treballs de la Societat Catalana de Geografía, 52, 2001, sobre el Sistema Kárstico de Uelhs deth Joèu,-tributario del Garona- la cuenca del Río Nere"), estarien relacionats, amb base les probes efectuades, amb un sistema molt més important,  que no  pas amb la ressurgència del riu Nere (Uelhs deth Horno) ben a prop de la pleta, dins de la mateixa conca epigea.

Foto: Ramon Castella.

      

       La progressiva retirada de les congestes de les últimes dècades, ha permès que aflorin quantitat de forats que abans amagaven. Fins i tot actualment en anys força nivosos com el 2.008 o també enguany, els més obacs resten colgats.

Enllaços:

 

Protecció de cavitats  

 Guia per una espeleologia responsable

Relat d'una exploració a la vall d'Hòro. 

 

 

 

 

 

 

 

       Les alçades de la ribera del Nere ja eren visitades segles enrere, com ho demostren les nombroses inscripcions de la boca del H3.1. Durant força anys, com també ho certifiquen les diferents dates gravades a la roca. http://espeleobloc.blogspot.com.es/2009/01/espeleologia-al-segle-xviii.html

      

 

                           Consta referenciada una explotació minera una mica per sobre de l'estany d'Hòro, amb una boca de mina a uns 2.100m d'alçada en un  aflorament d'anatases. La boca del H3.1 s'obre per sobre dels 2.500m.