A.C.J. -----ONZE (cinquè, 1-tercer)

 

                                                         3         
Surt de la casa consistorial, travessa el carrer tot decidit, trenca pel passatge que ve en diagonal i entra al primer cafè que troba. Del servidor agafa una cartolina força usada i seu en una de les taules. El cambrer, un noiet esquifit, li recomana que prengui una altra de més nova, però el capellà li diu que aquesta ja li va bé.

Abans de fes l’hora de sopar, acudeix a la seua cita amb l’alcalde Filippo, no s’ha mogut de lloc en tota la tarda. Llavors li presenta els trets per on es veu que van les coses, amb base les fonts consultades.
--Indagant una miqueta m’he cerciorat del rum-rum que corria: la figura del renato fugat existeix.--

--Quines fonts són aquestes?-- Demana estranyat l’alcalde per tan furtiva informació.-- Són fonts capellaneres?--

--Són fonts fidedignes, "palmàries".--

--Palmàries? Saps desxifrar els fòrums de computadors?--

--No costa pas gaire, és només ficar-s’hi. Una vegada familiaritzat amb la seua sintaxi cargolada i el pretensiós vocabulari, descobreixes les claus guia, després ja no semblen tan críptics i des d’allí són uns pocs passos fins a arribar al racó de precursors, que diuen ells, o als minuts de les escombraries, que és on es troben certes curiositats que passen per alt la tutoria de la Junta.-

--Però corres el perill d’alertar els sistemes de prevenció i vigilància de la Junta.--

--Home, cal prendre determinades mesures i autocontrolar-se una mica, però tranquil home, que si ho fas bé i et saltes els filtres de codificació no pot passar res.--

--No ho sé, pareix massa fàcil.--

--La Junta descuida algunes matèries malvolgudes i per altra banda és ben sabut que l’àmbit dels computadors disposa de gran autonomia. Aquest parell de circumstàncies ens permeten ensumar en les seues interioritats, és allò de la casa amb moltes portes.--

--Ho has fet alguna altra vegada, suposo?.--

--Sí, bé, allò que anàvem: no cal dir que la Junta n’està al corrent, i és més, els seus inspectors ja n’estan treballant.--

--Els inspectors! Són aquells de sempre? Els grups que fan la ruta estacional rutinària?--

--Sí, és clar, no enviaran d’altres tenint-ne aquests, no et pensis que per Ella és una qüestió vital tindre uns quants renatos escampats pel territori.--

--Home, segons com t’ho miris.--

--Res, aquí ens fa por qualsevol minúcia, ja t’ho he dit: vivim entaforats com a talps, pensa en les aliances que han de mantenir, les delicades connexions amb tots els seues departaments, un món d’una complicitat que aquí se’ns escapa, inimaginable per nosaltres, pobres talps.--

--Recordo, des del meu cau, que en un inici l’assumpte dels renatos va contar amb prou oposició, i la principal argumentació de la Junta es basava en la irrefutable seguretat i la docilitat absoluta dels futurs renatos introduïts.--

--Tot plegat promeses destinades a omplir papereres. Quan es pren una decisió tan important, com va ser aquella, els riscos s’avaluen en condició dels beneficis, és natural que de cara al poble es maquilli una mica la realitat, a la gent se li diu el que vol sentir i així no es fan més preguntes i dormen tranquils.--Un xic encès el capellà intenta reconduir el diàleg. --Seran els inspectors de tota la vida, però de ben segur que han rebut ordres tancades sobre el seu objectiu numero u, i si la Junta ha enviat als seus inspectors, millor deixar que ells sols recorrin el camí que mena fins al Llerdós, així sempre podrem anar un pas endavant aprofitant la feina de la Junta, que per altra banda no acostuma a prestar massa importància a les petites corrupteles dels seus funcionaris. Si la investigació continua oberta després de la detenció del Llerdós i la seua cúpula, que deu ser l’única que opera en tota la serra, cosa de la qual tinc els meus dubtes, per què a Ella els assumptes de l’exterior, a menys que puguin afectar seriosament els interessos de la Junta, i quan dic interessos em refereixo a la butxaca, l'importen un rave, i no crec que el volum actual del negoci sigui preocupant per l’elit endogàmica, ben diferent és mirat des del nostre punt de vista. Un cop fora de servei el Llerdós, caldrà estar a l’aguait de desfer qualsevol temptativa de reestructurar la xarxa a escala local.-- El capellà és un element que es pensa que el que els seus coneixements, per tothom són compartits, així va d'un concepte a un altre sense acabar d'explicar el concepte inicial, quan no s’oblida d’ell; la ment li funciona sempre una passada avançada, per no dir que també es menja paraules i no completa la majoria de les frases. L’alcalde Filippo avesat en el seu tracte i de natural despert aconsegueix lligar caps, però quan veu que se li escapa l’atura ràpidament.--

--Un moment, un renato sempre passarà més desapercebut a la ciutat que no pas a la muntanya.--

--Sí, però que busquen aquí, que no poden trobar a la ciutat? Per què aquí no s’hi queden, fora del Supun jo no conec ningú que n’hagi vist mai cap. Potser també que no s’hagin fixat prou, el mateix Supun...--

--Els cossos dels nostres morts clandestins.--

--Clar, per quadra el llistat de les residències, tants entren, tants surten. Ara bé, es veu que han començat la fugida d’individus sense cos de reemplaçament, i això ha fet aixecar la llebre d’alguna inspecció del computador encarregat, sinó mal de cap li fot que un de negre es desperti al matí mor i blanc, per ell els renatos pertanyen a una categoria inferior a la dels androides. El fenomen no és nou, o almenys porta un cert temps d’existència, amb el beneplàcit dels funcionaris sucats, i l’avarícia dels polis que veuen augmentar els seus guanys contant amb nous clients desesperats. Abans tot restava ocult rere un arqueig convenientment manipulat, un renato no fugia fins que reveia un cos de substitució, però ara han aparegut els primers renatos rebels, impacients.--

The Band + The Staple Singers - "The Weight"