Palplantat, enllestida part de la feina reposa serè;
continua tenint gana. La gent que omple la sala calla, semblen que
tots han dinat prou bé, impàvids, ningú dorm, ningú parla, a
l'escala un parell de policies estatals guarden l'accés al pis
superior. Per fi algú comenta amb certa ansietat, que no pot trigar
gaire a què baixi el senyor regidor i els rebi al despatxet, com ha
estat fent cada tarda des que va començar la crisi.
Baixa
el regidor, el Damiano ja ha llegit la carta, segons l'ordre, serà
la sisena visita. Tot se li amuntega, pensa: havia de ser ara que un
dels més vells i grans examinadors perdés el senderi i al seu
substitut immediat no li vingui de gust exercir, pel que sembla ser una llarga temporada. Clar, no pot estar la ciutadania sense aquest
servei i se li demana la seua incorporació, almenys fins que al
segon vulgui tornar a la feina. Fa un senyal al Recader perquè
s'atansi.
--Donem
un parell de dies, no més, passats dos dies pujaré al poble.
--Dos
dies i ja hi aniràs, vols que pugem junts?
--Jo
no vaig tant ràpid com tu, m'hauràs d'esperar, t'alentiria massa.
--Tant
és, jo m'adapto, així no faré el camí tot sol, és més, m'anirà
bé per canviar d'aires, a més a més haig vist un parell de coses
força interessants baixant. --Les habilitats professionals dels escalabornins no els limiten pas a l'hora de desenvolupar
altres activitats. El recader és una gran amant de la sedimentologia.
El criden
pel nom. El regidor ha fet via amb les anteriors visites, li vol demanar una visita al Ramiro, sap que aquesta no podrà
ser sinó passa abans pel despatx de l'alcaldessa. El temps se li
acaba, la reunió amb els forans no pot trigar. El guàrdia li obre
la porta, el regidor rere una taula va despatxant, esborronant i
estripant papers. Tot just s'asseu, li demana el motiu pel qual vol
visitar al pres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada