A.C.J. -----VUIT (segon)

Tindries que estar més per la Bea, fa quilòmetres que tan sols s'escolten les cançons de Stephen Sondheim i no parleu, potser aquella cinta de Sam Cook.

--Et va bé aquesta música, vols que la canviem?

--No, que va, està molt bé. Fa tant de temps que no representen aquestes obres... a la fi i a la cap són clàssics, no? Fixa’t que no hi ha un any que no es representa un Pirandello, o un Shakespeare, o un Molière, a mi m’encantaria poder veure Company, o el Somni d’una nit d’estiu...

Per què estàs tan insegur Marià? Fa anys que no pares de follat aquesta dona, has explorat tots els seus plecs, saps que ella t’estima (més d’una vegada se li ha escapat en ple èxtasi), saps que ella sempre vol estar amb tu. Per què et comportes amb ella d’aquesta manera?

--Aquesta nit pararem en aquell lloc que et vaig dir. El nom enganya una mica, perquè realment no és cap cruïlla de camins, quasi no arriba a ser ni poble, només té un carrer. Ja veuràs, quan acabem de pujar aquest collat, baixarem fins a un petit congost, després trobarem unes salines abandonades que devien de ser la principal industria de la zona, que aleshores segurament va fer que el territori prosperés força, d’aquells temps deuen vindre les règies construccions que destaquen per tot arreu. Del poble antic ja no hi resta gran cosa, sol la gran col·legiata i la plaça envoltada per un desgastat banc de pedra. L’important és el carrer que segueix la carretera, amb les seues casetes a banda i banda obertes als comerços i les fondes, on va a parar la gent més diversa que et puguis imaginar.

--Amb el temps que fa que no vens, potser ha canviat tot?

--Què dius! Aquí no és com a la capital, aquí per més anys que passin tot segueix igual.

Efectivament, després d’unes deixades piscines de sal, l’estreta carretera recent asfaltada condueix a un carrer d’uns tres-cents metres de llargada que arreplega la vida de la comarca. Per un costat, darrera de les cases discorre un accidentat riuet i pel costat contrari es distingeixen a contrallum la majestuositat de les construccions religioses. Comença a fer-se fosc, però les botiguetes, que a l’hora serveixen d’habitatge dels comerciants, no tanquen fins a molt tard.
         El cotxe el deixen a les rodalies del carrer, ja que les cases són tant a prop de la carretera que no permeten l’aparcament. Dos cops al dia passa l’autobús, sempre va ple, una cosa ben estranya, fa hores que la Bea i el Marià condueixen sense veure ni una ànima, i si continuessin hores més endavant seguirien sense veure ningú.